Download libanoar arabiera
Document related concepts
no text concepts found
Transcript
LIBANOAR ARABIERA LEBANESE ARABIC, ÁRABE LIBANÉS, ARABE LIBANAIS Language family: Afro-Asiatic, Semitic, Central, South, Arabic. Language codes: ISO 639-1 ISO 639-2 ISO 639-3 Beste izen batzuk (autoglotonimoa: North-Central Levantine Arabic, )ال ل ب نان ية: arabic, north levantin spoken [APC] hizk. Syria; baita Antigua eta Barbuda, Argentina, Belize, Zipre, Dominikar Errepublika, Guiana Frantsesa, Israel, Jamaika, Libano, Mali, Puerto Rico, Surinam, Trinidad eta Tobago, Turkia (Asia). bedawi alt arabic, levantine bedawi spoken [AVL]. lebanese-syrian arabic alt arabic, north levantine spoken [APC]. levantine arabic alt arabic, north levantine spoken [APC]. syro-lebanese arabic alt arabic, north levantine spoken [APC]. LIBANO arabic, north levantin spoken (levantine arabic, lebanese-syrian arabic, syro-lebanese arabic) [APC] 3.900.000 hiztun, populazioaren % 93 (1991), Libanon zehar. Afro-Asiatic, Semitic, Central, South, Arabic. Dialektoak: north lebanese arabic, north-central lebanese arabic, south-central lebanese arabic, south-lebanese arabic, central syrian arabic (shami). Hizkuntza nazionala. SIRIA arabic, levantine bedawi spoken (bedawi) [AVL] 70.000 hiztun. Southwest corner, Hego-mendebaldeko eskualdea, Hawran eskualdea, mugatik Damaskora 20 miliaren barruan. Afro-Asiatic, Semitic, Central, South, Arabic. Ikus sarrera nagusia Egipton. Hizkuntza / lengua: libanoar arabiera / lebanese arabic / árabe libanés / arabe libanais. Hiztunak / hablantes (2002): 3.900.000 (Ethnologue). Herrialdea / país: Syria; baita Antigua eta Barbuda, Argentina, Belize, Zipre, Dominikar Errepublika, Guiana Frantsesa, Israel, Jamaika, Libano, Mali, Puerto Rico, Surinam, Trinidad eta Tobago, Turkia (Asia). HISTORIA. Arabiar hiztunaren ama hizkuntza ezberdina da libanoar, egipziar, saudiar, aljeriar edo beste batzuen artean. Ama hizkuntza hau egunerokotasunean erabiltzen den dialektoa izan ohi da eta ez hezkuntzakoa. Honela bada, edozein arabiar herritako eskoletan hizkuntza klasiko edo literarioa erabiltzen da, hots, herrialde guztiei amankomuna zaien era moderno batean estandartua. Edozein arabiarrek nahitaez bi aldaera arabiar baliatzen ditu: bere dialektoa eta arabiera estandartua. Libanoar, siriar, palestinar, jordaniar arabierak arabieraren ekialdeko dialektoen familiakoak dira. Hizkuntza bera da, konkistatzaile musulmanek VII. m.an sartu zuten arabieraren eta garai hartan eskualdean mintzatzen zen siriar hizkuntzaren arteko harremanek sortutako hizkuntza bera. Arabiera eskuin-ezker idazten da. Arabiar idazkera arabiera literario edo klasikoari dago egokitua, baina dialektoei gaizki egokitua, batez ere bokalei dagokienez. Arabieran, hizkuntza HISTORIA. La lengua materna del arabófono es diferente según sea libanés, egipcio, saudí, argelino u otro. Esta lengua materna suele ser un dialecto que se practica en la vida diaria, pero no es la lengua de la educación. Es así que en las escuelas de todo país árabe se enseña en la legua clásica o literaria, que es el árabe literario estandardizado bajo una forma moderna común a todos los países. Un árabe escolarizado practica forzosamente dos variantes del árabe: su dialecto y la lengua árabe estándar. El libanés, el sirio, el palestino, el jordano pertenecen a la familia de los dialectos orientales del árabe. Se trata de la misma lengua, resultado del contacto entre el árabe introducido en el s. VII por los conquistadores musulmanes y la lengua siria que se hablaba a la sazón en la región. Hoy todavía los vestigios de la lengua siria marcan profundamente el árabe libanés. El árabe se escribe de derecha a izquierda. La escritura árabe está adaptada al árabe literario o clásico, pero mal adaptado a los dialectos, sobre todo a nivel de las vocales. En árabe como en la mayor parte semitikoen gehiengoan bezalaxe, substantibo eta aditz bakun guztiek erro bat dute jatorri eta normalean hiru kontsonantekoa eta bokal bat edo birekin hitzaren erroa osatzen da. *ktb errotik abiatuta, libanoar bokalekin ktêb ‘liburua’, katab ‘hark idatzi du’ eta kêtib ‘idazlea’ lortzen da. Erro beretik eratorritako substantiboek eta aditzek duten beren arteko diferentzia aldaera txikiek gauzatzen dute: katab ‘hark idatzi du’, kattab ‘hark idatzarazi du’. Barneko egitura hauek amankomunak dira dialekto guztientzat. de las lenguas semíticas, todos los nombres y verbos simples están formados a partir de una raíz, a menudo triconsonántica, que con una o dos vocales forma la raíz de la palabra. A partir de la raíz *ktb, se logra (con las vocales libanesas) ktêb ‘libro’ y katab ‘él ha escrito’ y kêtib ‘escritor’. Los nombres y verbos derivados de una misma raíz se diferencian entre ellos por pequeños cambios que pueden afectar a la raíz consonántica: katab ‘él ha escrito’, kattab ‘él ha hecho escribir’. Estas estructuras internas son comunes a todos los dialectos árabes. HIZKUNTZA. Ezaugarri nagusiak. Fonetika. Morfosintaxia. A) Libanoar arabieran substantiboa genero maskulino-femeninoak markatzen du: kalb ‘txakur arra’, kalbé ‘txakur emea’, khâl ‘osaba, khâlé ‘izeba. B) Numeroak singularra, duala eta plurala ditu. C) Izen sintagman, adjektibo kalifikatzaileak izenaren ondoren doaz. D) Pertsona izenordainek 2 forma dituzte: isolatuak (subjektuak direnean) eta hizkidunak. E) Izenordain erakusleentzat libanoar arabierak 2 sistema deiktiko ditu: hurbila eta urruna. F) Ayya izenordain galdetzailea izenaren aurrean badago ez du komunztatzen ez generoz ez numeroz darraikion izenarekin. G) Yalli izenordain LENGUA. Principales características. Fonética. Morfosintaxis. A) El nombre en árabe libanés está marcado por el género masculino-femenino: kalb ‘perro, kalbé ‘perra’, khâl ‘tío’, khâlé ‘tía’. B) El número posee singular, dual y plural. C) En el sintagma nominal, los complementos y adjetivos calificativos siguen al nombre. D) Los pronombres personales se presentan bajo 2 formas: aislados (cuando son sujetos) o sufijados. E) Para los pronombres demostrativos el árabe libanés posee un sistema deíctico de 2 grados: cercano y lejano. F) El pronombre interrogativo ayya seguido de un nombre no concuerda ni en género ni número con el nombre que le erlatiboa aldaezina da generoz eta numeroz. H) Adjektiboek generoz eta numeroz komunztatzen dute eta kalifikatzen duten izenaren atzean joan behar dute. I) Ez da existitzen ‘ukan’ aditza libanoar arabieran. Kên aditza (kâna arabiera literariotik) izan aditza bezala erabiltzen da, baina iraganean eta futuroan bakarrik. J) Hona hemen libanoar arabieran lehenengo 11 zenbakiak: sefer (0), wâhad (1), tnên (2), tlêté (3), ‘arbea (4), khamsé (5), sétté (6), sabea (7), tmêné (8), tesea (9), eachra (10). Idazkera. Arabiar alfabetoa. sigue. G) El pronombre relativo yalli es invariable en género y número. H) Los adjetivos concuerdan en género y número y aparecen siempre detrás del nombre que lo califican. I) No existe el verbo “haber” en libanés. El verbo kên (del árabe literario kâna) se utiliza en libanés como el verbo ser, pero solamente en el pasado y futuro. J) Los 11 primeros números en libanés son: sefer (0), wâhad (1), tnên (2), tlêté (3), ‘arbea (4), khamsé (5), sétté (6), sabea (7), tmêné (8), tesea (9), eachra (10). Escritura. Alfabeto árabe. GRAMATIKAK, METODOAK, ESKULIBURUAK PARLONS ARABE LIBANAIS, Fida Bizri, L’Harmattan, gramatika eta hiztegia, 21,5x13,5, 285 or., Paris, 2010. Parlons arabe libanais liburuaren sinopsia: L'arabe libanais est une variante des parlers arabes levantins. Il permet de communiquer non seulement avec des Libanais, mais aussi avec des Syriens, des Palestiniens et des Jordaniens dont les parlers sont très proches. Par ailleurs, les programmes télévisés libanais, devenus très populaires avec le lancement de la télévision par satellite, ont rendu “l’accent” libanais de plus en plus accessible à travers tout le monde arabophone. Ce manuel est conçu en cinq volets: une présentation générale, une partie grammaire qui souligne, à l’intention du lecteur connaissant l’arabe littèral par ailleurs, les principales différences entre le libanais et l’arabe littéral; une partie conversation composée de 20 dialogues reprenant plusieurs situations de la vie courante des Libanais; une présentation des principaux traits culturels et sociolinguistiques qui permettent de mieux comprendre la société libanaise; et, enfin, un lexique à doubles entrées, riche de 3000 mots et verbes.