Download Novel·les i còmics amb banda sonora
Transcript
Novel·les i còmics amb banda sonora Guia de recursos núm. 16 juny 2006 La relació entre la literatura i la música ha estat i és una de les més antigues i fructíferes col·laboracions entre diferents manifestacions artístiques. Sovint els músics opten per recórrer a la poesia o la literatura per fer versions dels seus poemes preferits o col·laboren amb els escriptors en projectes que conjuguen ambdues arts. En la literatura, la presència de la música també és significativa, sobretot en dos moments concrets de la història: el Romanticisme i a partir de la segona meitat del segle XX amb l’ explosió musical del pop-rock, com a veritable gènere popular assimilat per la cultura de masses. La música com a recurs narratiu té diferents funcions. Per una banda, una funció rítmica, a l’igual que en una pel·lícula cinematogràfica, l’autor vol reforçar l’expressivitat del text, de les imatges que evoca, vol ressaltar l’acció; una funció dramàtica, la música crea una atmosfera que subratlla les emocions o aspectes psicològics dels personatges i descriu els ambients en els quals es mouen, i, finalment, una funció lírica que permet al lector fer una interpretació subjectiva i personal del que la música li transmet en relació amb el text. Les novel·les que trobareu en aquesta guia us envoltaran de notes musicals, a l’igual que als seus personatges, i us convertiran alhora en lectors, espectadors i oients. Algunes de les meves cançons favorites: “Only Love Can Break Your Heart”, de Neil Young; “Last Night I Dreamed That Somebody Loved Me”, dels Smiths; “Call Me”, d’Aretha Franklin; “I Don’t Want To Talk About It”, de ningú. I després hi ha “Love Hurts” i “When Love Breaks Down” i “How Can You Mend a Broken Heart” i “The Speed Of The Sound Of Loneliness” i “She’s Gone” i “I Just Don’t Know What To Do Witch Myself” i... algunes cançons d’aquestes les he sentides més o menys un cop a la setmana, de mitjana (tres-cents cops el primer mes, de tant en tant després), des dels setze, dinou o vint-i-un anys. Com es pot pretendre que això no et deixi marques en algun lloc? Com pots no esdevenir la mena de persona propensa a fer-te miques quan se t’esfuma el primer amor? Què era primer, la música o la desesperació? Escoltava música perquè estava desesperat? O estava desesperat perquè escoltava música? Tots aquests discos et poden convertir en una persona malenconiosa? NICK HORNBY. Alta fidelitat. Biblioteca Central Tecla Sala LA MÚSICA EN LA NARRATIVA Coe, Jonathan. Los Enanos de la muerte. Granada: Zoela. Conde, Alfredo. Los Otros días. Barcelona: Destino. -¿Sabes qué? Ni siquiera tengo que tocar cosas extrañas para ser feliz. Hay tanta sabiduría en el Bebop que puedes pasarte con él toda la vida. La de cosas que hay que saber sólo para hacer que un estribillo funcione. Además de saber tocar el saxo, tienes que saber cómo es la vida. RAFI ZABOR. El Oso llega a casa Cortázar, Julio. El Perseguidor. A: Las Armas secretas. Madrid: Cátedra. Delerm, Philippe. El Pórtico. Barcelona: Tusquets. Espí, Videns. Si demà, la mar. Barcelona: La Galera. Fresán, Rodrigo. Jardines de Kensington. Barcelona: Mondadori. Alberto, Eliseo. Caracol Beach. Madrid: Alfaguara. Anglada, Maria Àngels. El Violí d'Auschwitz. Barcelona: Columna. Fuentes, Carlos. Instinto de Inez. Madrid: Alfaguara. García Márquez, Gabriel. Memoria de mis putas tristes. Barcelona: Mondadori. Anglada, Maria Àngels. Viola d'amore. Barcelona: Destino. Antunes, Antonio Lobo. La Muerte de Carlos Gardel. Madrid: Siruela. Aramburu, Fernando. El Trompetista del Utopía.. Barcelona: Tusquets. Arregui, Maria. Saxo y rosas. Madrid: Anaya. Bernhard, Thomas. El Malaguanyat. Barcelona: Proa. Blay, Pep. Vampíria sound. Barcelona: Rosa dels vents . Bofill, Ricardo Emilio. Perséfone. Barcelona: Planeta . Brizzi, Enrico. Jack Frusciante ha dejado el grupo: una grandiosa historia de amor y de "rock parroquial". Barcelona: Anagrama. Cabré, Jaime. Viatge d'hivern. Barcelona: Proa. I ja els veus tots dos triant i remenant, buscant els punts en comú de les seves preferències musicals, com Fang i Nick Cave, i culminant amb The Cure, el grup més venerat per tots dos. A petició del JB, la Maite li parla de la moguda gòtica alemanya, dels Die Form, Lacrimosa i Wumpscut. Li ensenya discos amb cadàvers a la portada, esbossos d’anatomia humana i noies que s’eleven il·luminades dins una catedral. PEP BLAY. Vampíria Sound. García Sánchez, Javier. La Historia más triste. Barcelona: Anagrama. Gironella, José María. A la sombra de Chopin. Barcelona: Planeta. Grijalba, Silvia. Alivio rápido. Barcelona: Plaza & Janés. Gur, Batya. Un Asesinato musical: un caso barroco. Madrid: Siruela. Hemon, Aleksandar. El Hombre de ninguna parte. Camilleri, Andrea. La Ópera de Vigàta. Barcelona: Anagrama. Barcelona: Destino. Camilleri, Andrea. La Veu del violí. Barcelona: Edicions 62. Hernández, Felipe. La Partitura. Cano, Harkaitz. Jazz y Alaska en la misma frase. Hiaasen, Carl. Un Caso perdido. Madrid: Suma de Letras. Barcelona: Seix Barral. Barcelona: Seix Barral . Hijuelos, Óscar. Los Reyes del mambo tocan Canyelles, Neus. Cap d'Hornos. Barcelona: Proa. canciones de amor. Madrid: Siruela. Hornby, Nick. Alta fidelidad. Madrid: Suma de Letras. Chandler, Raymond. El Rei de groc. Barcelona: Edicions 62. Hornby, Nick. Una Mena de pare. Barcelona: Edicions 62. Christensen, Lars Saabye. El Músico. Barcelona: Galaxia Gutenberg. Ishiguro, Kazuo. Los Inconsolables. Barcelona: Anagrama. Chun, Sue. La Nina de Pequín. Barcelona: Empúries. Coe, Jonathan. El Club de los canallas. Jelinek, Elfriede. La Pianista. Barcelona: Anagrama. Kureishi, Hanif. El Regalo de Gabriel. Barcelona: Anagrama Barcelona: Anagrama. Una doctora que ja fa molt de temps que coneix el dolor de tu a tu, fa deu anys que investiga el misteri més amagat del Réquiem de Mozart. Fins ara, no hi ha avançat ni un pas perquè és una obra insondable. No la podem comprendre! La doctora diu que és l’obra d’encàrrec més genial de la història de la música. Leavitt, David. Junto al pianista. Barcelona: Anagrama. Leon, Donna. Muerte en La Fenice. Barcelona: Seix Barral. ELFRIEDE JELINEK. La pianista. Biblioteca Central Tecla Sala Leonard, Elmore. Tómatelo con calma. Padura, Leonardo. Vientos de cuaresma. Barcelona: Ediciones B. Barcelona: Tusquets. Leroux, Gaston. El Fantasma de la ópera. Perpinyà, Núria. Una Casa per compondre. Barcelona: Empúries. Madrid: Valdemar. Llort, Lluís. T ardor. Barcelona: Destino. Loriga, Ray. Héroes. Barcelona: Plaza & Janés. Mann, Thomas. Tristany. Sant Boi de Llobregat: Poe, Edgar Allan. La Caiguda de la casa Usher. Barcelona: Llibreria Catalònia. Proulx, E. Annie. Los Crímenes del acordeón. Barcelona: Tusquets. Edicions del Mall. Mañas, José Ángel. Sonko95: autorretrato con negro de fondo. Barcelona: Destino. Quignard, Pascal. Tots els matins del món. Barcelona: Columna. Rudel, Anthony J. Creando a Don Giovanni. Màrquez, Eduard. El Silenci dels arbres. Barcelona: Plaza & Janés. Barcelona: Empúries. Mason, El Afinador de pianos. Barcelona: Li vaig Daniel. preguntar quina diferència hi havia entre el Salamandra. punk i el grunge. Val a dir que en aquells moments encara no havia sorgit la famosa Temps Punk. Cada setmana escoltava les cassets que em deixava el Li, em deixava música de Green Day, Blur, REM, Pixies, Sonic Youth i d’altres grups per l’estil. El dissabte següent, quan ens tornàvem a veure, les hi tornava. Ell, mentre gratava les totxanes vermelles de la paret, va mirar d’explicar-m’ho, sense èxit, fins que va acabar admetent que no ho tenia gaire clar. CHUN SUE. La niña de Pequín. Rushdie, Salman. La Terra sota els seus peus. Barcelona: Destino. Sampson, Kevin. Powder: una historia de rock and roll. Barcelona: Lumen. Schneider, Robert. Hermana del sueño. Barcelona: Tusquets. Seth, Vikram. Una Música constant. Barcelona: Empúries. Simó, Isabel-Clara. El Professor de música. Barcelona: Columna. Maurensig, Paolo. Canon inverso. Barcelona: Mondadori. Süskind, Patrick. El Contrabaix. Barcelona: Columna. Mishima, Yukio. Música. Barcelona: Seix Barral. Tartera, Roger. Quan es fa clar. Barcelona: Columna. Montero, Mayra. Púrpura profundo. Barcelona: Tusquets. Tremain, Rose. Música y silencio. Barcelona: Salamandra. Vázquez Montalbán, Manuel. El Pianista. Mosley, Walter. Blues de los sueños rotos. Madrid: Mondadori. Barcelona: Anagrama. Muñoz Molina, Antonio. El Invierno en Lisboa. Vázquez Rial, Horacio. Las Dos muertes de Gardel. Barcelona: Ediciones B. Barcelona: Seix Barral. Nobel, Elizabeth. El Talento. Barcelona: Seix Barral. Oe, Kenzaburo. Un Amor especial: vivir en familia con un hijo disminuido. Barcelona: Martínez Roca. Ondaatje, Michael. El Blues de Buddy Bolden. Barcelona: Destino. Orsenna, Eric. La Gramàtica és una dolça cançó. Barcelona: Proa. Orsenna, Eric. La Historia del mundo en nueve guitarras. Madrid: Siruela. ¿Què és millor, senyora, que sobrin notes o que en faltin? L’art és l’invers de la realitat. A la bona música n’hi falten sempre perquè té la capacitat d’haver creat un món imaginatiu (sensual o intel·lectual) que sobrepassa els límits de la partitura. Quan s’acaben els acords d’una peça, l’oient ha de desitjar-ne més i lamentar-ne el seu final. Aquest plaer inacabat i insatisfet serà la causa que el farà tornar a escoltar o a compondre música. NÚRIA PERPINYÀ. Una casa per compondre. Werfel, Franz. La Novela de la ópera. Madrid: Espasa. Widmer, Urs. L'Amant de la mare. Barcelona: La Magrana. Zabor, Rafi. El Oso llega a casa. Barcelona: Ediciones B. En la mayoría de los conciertos de rock a los que yo he asistido había un montón de gente que estaba allí solo porque “había que estar allí”. Querían estar en disposición de decir: “Vi a los Vines en el Mercury Lounge antes de que grabasen Highly Evolved, pero después cayeron en picado”. Quieren poder decir: “Vi a los Strokes antes de que les diese por ir de serios, y fue alucinante”. Quieren afirmar: “Vi a Jane’s Addiction en la gira de Nothing Shocking, y tuve la impresión de estar viendo a los nuevos Zeppelin. Fue alucinante. Pero luego volví a verlos y fue una mierda”. La mitad de las personas que van a conciertos lo hacen para poder decir a los demás que a) algunos conciertos son alucinantes, y b) algunos conciertos son una mierda. CHUCK KLOSTERMAN. Pégate un tiro para sobrevivir: un viaje personal por la América de los mitos. Biblioteca Central Tecla Sala LA MÚSICA EN EL CÒMIC La música també ha inspirat els artistes plàstics, per exemple Mondrian i el jazz, els pintors urbans del grafit i la música rap o els creadors contemporanis més innovadors que conjuguen en l’art multimèdia la música i el llenguatge audiovisual. Els artistes del còmic també han vist en la música una font d’inspiració: fan dels músics (reals o imaginaris) els protagonistes de les seves històries o, bé, inclouen referències musicals afins als seus gustos que, en alguns casos, són realment una expressió de les seves obsessions com a col·lecionistes (és el cas, per exemple, de Robert Crumb i la seva fixació pel blues i el jazz primigenis…). Tot seguit us presentem una selecció dels còmics amb banda sonora. Allred, Mike. Red Rocket 7. Manacor: Recerca Bagge, Peter. ¡Los Ídolos del grunge!. Barcelona: La Cúpula. Bagge, Peter. La Gran evasión. Barcelona: La Cúpula. Bourhis. Britney forever. Barcelona: Planeta DeAgostini Bourhis. Canta conmigo. Barcelona: Planeta DeAgostini Crumb, Robert. Mis problemas con las mujeres. [Barcelona]: La Cúpula. Crumb, Robert. American splendor: los cómics de Bob y Harv. Barcelona: La Cúpula. Crumb, Robert. Melodías animadas. Barcelona: La Cúpula. Cubri. Sombras. Alicante: Edicions de Ponent. Hernández Cava, Felipe. V Girl. Alicante: Edicions de Ponent. Hernández Cava, Felipe. Be Bop. Onil (Alacant): Edicions de Ponent. Haywood, Marcello. Michael Jackson. Madrid: Eurocomic Igort. Fats Waller. Madrid: Sinsentido. Muñoz, José. Billie Holiday. Barcelona: Planeta DeAgostini Av. Josep Tarradellas, 44 08901 L'Hospitalet de Llobregat Tel. 93 260 24 84 Fax 93 260 24 85 http://www.l-h.es/biblioteques bibteclasala@l-h.es Biblioteca Central Tecla Sala