Download Assumpta Serna - Hospital General de Catalunya

Capio Sanidad
Nº 8 - 2008
Revista de Capio Hospital General de Catalunya
Assumpta Serna
“Muchas curaciones
se producen por querer curarse”
més de 16.000 professionals a 9 països d’Europa
www.capiosanidad.es
Sumari - Sumario
12
10-11
03
Editorial
Proximitat i experiència, dos valors claus en sanitat
04-09
Nuestros Servicios/ Els nostres serveis
Dispositius orals per al tractament del ronc i l'apnea del son
Servicio de medicina intensiva
La nova orientació del servei d'urgències
Biopsia del ganglio centinela en el cáncer de mama
Programa de rehabilitació cardíaca
El embarazo ectópico puede tratarse sin necesidad de cirugía
19
13
10-11
Entrevista
Assumpta Serna
12-13
D’un cop d’ull/ De un vistazo
Noticias/Notìcies
14-17
Desde Capio HGC
06
Conveni amb Sant Joan de Déu
Vivencia en un hospital de Camerún
Prescripción médica electrónica
Noves eines per a la investigacio
Instalación de un nuevo acelerador lineal para uso terapéutico
Barotraumatisme òtic: traumatismes d'orella per canvis de pressió
17
18
Vida Sana
Vacunació contra la grip a l'edat pediàtrica
19
Desde Capio Sanidad
Memoria anual
Curso "Tratamiento de las Fracturas Vertebrales Osteoporóticas”
Capio Hospital General de Catalunya
Cartera de Serveis - Cartera de Servicios Capio Hospital General de Catalunya
SERVEIS CENTRALS
Anàlisis Clíniques
Anatomia Patològica
Anestèsia i Reanimació
Diagnòstic per la Imatge
Farmàcia
Intervencionisme Vascular
Perifèric
Medicina Intensiva
Medicina Nuclear
Neuroangiografia
Oncologia Radioteràpica
Reabilitació
Urgències
902 53 33 33
Informació i Citacions
DEPARTAMENT QUIRÚRGIC
Cirurgia Cardíaca
Cirurgia General Digestiva
Cirurgia Maxil·lofacial
Cirurgia Mínimament Invasiva
Cirurgia Ortopèdica i
Traumatològica
Cirurgia Pediàtrica
Cirurgia Plàstica i Estètica
Cirurgia Toràcica
Cirurgia Vascular
Neurocirurgia
Odontoestomatologia
Oftalmologia
Otorinolaringologia
Tocoginecologia
Unitat del peu
Urologia
DEPARTAMENT MÈDIC
Alergiologia
Cardiologia
Clínica Oberta
Dermatologia
Digestiu i Endoscòpia
Endocrinologia
Medicina de l’Esport
Medicina Interna
Medicina Preventiva
Nefrologia
Neurologia
Oncologia Mèdica
Patologia de la Son
Pediatria i Neonatologia
Psicologia
Psiquiatria
Reumatologia
Coordinación y redacción: Departament Comunicació Capio HGC: Pilar Caballero, pcaballero@hgc.es - Departamento Marketing Capio Sanidad, Mari Cruz García, cruz.garcia@capiosanidad.es
Diseño, Maquetación y Fotografía: Departamento Marketing Capio Sanidad, José Mª Martín, Javier Abellán, Silvia Fernández.
02
Editorial
Proximitat i experiència, dos valors claus en sanitat
És molt possible que en aquests moments hagi rebut un SMS de
Capio Hospital General de Catalunya que li recorda una visita o
una data de vacunació, o que li facilita informació sobre noves
prestacions i serveis, o fins i tot consells de salut. Estem treballant
per acostar-nos a vostès i per millorar la nostra accessibilitat i
proximitat amb tota la tecnologia de què disposem. L'SMS que
acaba de rebre és una mostra d'això.
Capio Hospital General de Catalunya, el seu “Hospital del Vallès”,
Els volem transmetre quelcom que els metges coneixem
àmpliament i que també valorem en la nostra vida personal. Ens
agrada ser atesos en un centre on els professionals tenen una gran
experiència, treballen en equip i, a més, pertanyen a un grup
sanitari que treballa a tota Europa. Aquest model ofereix una gran
seguretat i transmetre-la al pacient és el més important en una
professió sobre la qual hi ha qui opina que no és una ciència sinó un
“art” i que, com a humana, no pot garantir el resultat però sí oferir la
major experiència i esforç possibles per aconseguir la màxima
seguretat en l'atenció.
està treballant per adaptar l'oferta de serveis a les necessitats dels
nostres usuaris en un entorn com el del Vallès, amb un gran
nombre de nens, amb un nivell de natalitat creixent i amb
necessitats de salut que han de cobrir professionals especialitzats
ajudats de l'última tecnologia.
Hem reorganitzat el Servei d'Urgències, començant per l'atenció
d'adults, amb l'objecte de millorar l'accessibilitat física, en
especial de les persones que més ho necessiten, adaptar-nos a la
L'experiència queda corroborada pel nombre de pacients que vam
atendre l'any passat: 94.566 atencions a urgències, 13.951
hospitalitzacions, 219.180 consultes externes, 2.269 parts, 1.199
atencions a radioteràpia, 32.674 cirurgies i 966 cateterismes
cardíacs.
Capio Hospital General de Catalunya, el seu hospital en el Vallès, té
“experiència”, és un “hospital” i els seus professionals treballen i
pertanyen a un gran equip.
tipologia de les consultes més freqüents i informar més i millor als
nostres usuaris. Aquests canvis han suposat la captació d'un
Gràcies una vegada més per la seva confiança.
major nombre de professionals que responen a la confiança que
ens ofereixen incrementant el nombre de visites. Tenim prevista la
implantació d'un innovador sistema d'informació per a les
pròximes setmanes, així com un control de l'evolució del pacient
molt més àgil després de la visita a urgències.
Estem invertint
En tecnologia: hem iniciat el procés d'instal·lació d'un Accelerador
Lineal d'última generació i pioner en les seves prestacions, que
ens permetrà oferir la major precisió del mercat actual en
l'aplicació de la radioteràpia, tractament imprescindible en una
gran quantitat de tumors.
En infraestructura: després d'haver reformat les consultes de
pediatria, ginecologia i obstetrícia, emprenem les obres
necessàries per poder comptar amb una nova sala de parts que
permeti una atenció més còmoda i íntima al creixent nombre de
parts que realitzem. En aquesta mateixa línia de millores, hem
firmat un conveni de col·laboració amb l'Hospital Sant Joan de
Déu per a la creació d'una UCI pediàtrica.
Dr. Xavier Mate, Director General
de Capio Hospital General de Catalunya
www.capiosanidad.es
03
Els Nostres Serveis
Dispositius orals per al tractament del
ronc i l'apnea del son
Dr.Eduard Esteller, Servei d'ORL, Dr.Francesc Amorós, Servei d'Estomatologia,
Dr.Francesc Segarra Unitat del Son i el Dr.Alex Moyano, Servei d'Estomatologia
Els pacients amb ronc nocturn associat a apnees (aturades de
respiració) i somnolència excessiva diürna són diagnosticats de patir un
trastorn respiratori del son.
Aquesta alteració comporta conseqüències durant el son i durant la seva
activitat diürna, a més d'un risc evident per a la seva salut.
Moltes d'aquestes persones també tenen problemes socials causats per
aquesta malaltia. Rendeixen poc en la seva feina, els és més difícil
concentrar-se, s'adormen conduint. A casa seva, mantenen una atenció
reduïda pel que els envolta i pateixen un evident descens de l'interès
sexual.
Per sort, avui dia aquests trastorns disposen de tractaments prou
efectius per a la majoria de casos. Els més coneguts son les mascaretes
d'aire comprimit que s'apliquen durant la nit (CPAP) o diferents tècniques
quirúrgiques. No obstant això, en la pràctica diària ens enfrontem a casos
amb quadres de ronc sense apnees o casos amb nivells lleus o moderats
d'apnees en què l'aplicació del CPAP pot resultar desproporcionada o bé
la cirurgia no està indicada. També és cada vegada més freqüent que els
pacients demandin alternatives menys molestes a aquestes modalitats
de tractament.
Per tant, cal buscar modalitats alternatives de tractament. A l'Hospital
General de Catalunya, el grup d'especialistes que ens dediquem a tractar
aquesta malaltia ens hem distingit per investigar i treballar en aquestes
noves línies de tractament. Aquests tractaments alternatius poden actuar
aïllats o associats a altres, o fins i tot intercalats en el temps, i el resultat
pot ser suficient en molts dels casos. És important disposar del màxim
arsenal terapèutic per adequar la millor solució a cada pacient.
Dins d’aquest grup de modalitats terapèutiques destaquen els aparells
intraorals, i en concret els Dispositius d'Avançament Mandibular (DAM).
Aquests aparells s'introdueixen a la boca durant la nit per modificar la
posició de la mandíbula, la llengua i altres estructures de suport de la via
respiratòria alta, per al tractament del ronc i/o l'apnea del son.
Encara que s'han descrit molts tipus d'aparells intraorals per tractar el
ronc, els DAM, en les seves dues versions, d'avançament fix i regulable,
són els veritablement eficaços per als trastorns respiratoris del son
(TRS). L'American Sleep Disorders Association els considera com una
alternativa vàlida de primera elecció per a roncadors simples i pacients
amb apnea del son lleu o moderada, i com a segona elecció per a
pacients que no responen o rebutgen el CPAP, pacients amb risc
quirúrgic i els que evidencien una mala resposta a la cirurgia.
D’esquerra a dreta : Els doctors Eduard Esteller (Servei d'ORL de l'Hospital
General de Catalunya), Francesc Amorós (Servei d'Estomatologia de l'Hospital
General de Catalunya), Francesc Segarra (Unitat del Son de l'Hospital General de
Catalunya), Alex Moyano (Servei d'Estomatologia de l'Hospital General de
Catalunya) en una sessió de treball.
Pel que fa a la seva eficàcia, cada vegada apareixen més assajos
clínics correctament dissenyats que la recolzen i, per tant, es pot
afirmar que hi ha suficients avals a la literatura científica que
demostren l'eficàcia dels DAM. Existeixen diversos estudis que
demostren la seva efectivitat en reduir el ronc, en millorar la qualitat
del son i en reduir les apnees.
Malgrat tot, hi ha pacients amb els que no s'aconsegueixen bons
resultats: casos d’apnea del son greu, pacients amb poca capacitat
d'avançament mandibular, casos amb problemes dentals i pacients
amb patologia de l'articulació de la mandíbula. Els efectes adversos
de la utilització dels DAM són escassos. Hi ha una sèrie d'efectes
adversos menors relativament freqüents, però els considerats majors
són molt poc freqüents. Els més comuns són l'excessiva salivació i les
molèsties o la incomoditat dental.
A l'Hospital General de Catalunya, aquesta línia de tractament per als
pacients amb roncopatia simple o apnea del son lleu o moderada es va
iniciar l'any 2005. Aquesta línia terapèutica es va posar en marxa amb
la col·laboració del Servei d'ORL, d'Estomatologia i de la Unitat del
Son. A l'octubre del 2007 es va dur a terme una anàlisi preliminar dels
casos que s'havien recollit.
Es va confirmar la indicació del tractament en un total de 71 casos. La
meitat dels casos van rebutjar la seva aplicació (majoritàriament per
raons econòmiques), i únicament en 5 casos (9,25%) va ser
impossible la seva aplicació per problemes dentals o d'articulació. Als
sis mesos de portar el dispositiu, un 75% dels pacients van obtenir
bons resultats i toleraven perfectament la seva aplicació.
Dispositiu d’avançament mandibular
04
Al maig d'enguany, els especialistes de l'HGC vàrem dissenyar un
estudi prospectiu per avaluar l'eficàcia del tractament, sense la
influència que pot suposar el cost de l'aparell. Aquest estudi, autoritzat
i recolzat per la Comissió d'Ètica i Assajos Clínics de l'hospital, pretén
incloure 50 casos consecutius. Gràcies a l'interès i la generositat del
Servei d'Estomatologia, el cost de l'aparell serà zero per aquests
cinquanta primers pacients.
Nuestros Servicios
Servicio de medicina intensiva
Dra. Mª Angeles León Regidor
Jefe de Servicio de Medicina Intensiva
La especialidad de Medicina Intensiva abarca los conocimientos y
dispone de los recursos necesarios, tanto humanos como tecnológicos y
arquitectónicos, para atender de una forma coordinada y continuada al
paciente en una etapa de su enfermedad caracterizada por la gravedad
real o potencial que pone en riesgo su vida.
Su misión fundamental consiste en proporcionar la asistencia sanitaria
propia de la especialidad a todos los pacientes mayores de 7 años, sin
otro límite de edad, que se encuentren en situación crítica o corran el
riesgo de desarrollarla.
El Servicio de Medicina Intensiva de nuestro hospital lleva desarrollando
su función desde el año de su inauguración, 1986.
La UCI está situada en la cuarta planta y dispone de 17 boxes
individuales completamente equipados con tecnología moderna para
garantizar la máxima seguridad al paciente.
Otra de sus características principales es la presencia continua de
personal especializado y cualificado en la vigilancia y el tratamiento de
enfermos graves que requieren atención inmediata o mantenida.
Durante estos años, gracias a la colaboración de otros servicios como
Neurología, Neuroangiorradiología Intervencionista y Neurocirugía, nos
hemos especializado en la atención integral de pacientes neurocríticos,
tanto pacientes con traumatismos craneoencefálicos graves como
pacientes con accidentes cerebrovasculares, como hemorragias
cerebrales.
En lo referente a la atención del paciente coronario agudo, disponemos
de la posibilidad de una atención inmediata e individualizada y podemos
ofrecer tratamientos fibrinolíticos a los pacientes con infarto agudo de
miocardio y, si es necesario, existe la posibilidad de practicar un
cateterismo cardiaco para valorar la afectación coronaria y el tratamiento
inmediato mediante una angioplastia coronaria.
Nuestra UCI es un modelo abierto a la atención de enfermos graves o de
riesgo intermedio de nuestro hospital, así como de pacientes derivados
de otros centros. Es una UCI que, en nuestro entorno sanitario y por lo
que respecta a los centros privados, está en el nivel asistencial y
tecnológico más alto.
A lo largo de estos años, el Servicio de Medicina Intensiva de Capio
Hospital General de Catalunya ha ido introduciendo innovaciones en su
estructura y equipamiento tecnológico, y se ha ido adaptando
progresivamente a los avances médicos más modernos, alcanzando un
nivel altamente competitivo en su calidad asistencial. Todo ello permite
llevar a cabo un control más estricto de los pacientes y una
monitorización individualizada de cada caso. El trato humano de los
pacientes sometidos a un ambiente tan tecnificado es otra de nuestras
prioridades.
Los procedimientos diagnósticos y terapéuticos especializados que se
pueden llevar a cabo son, entre otros:
Capacidad para realizar la reanimación cardiopulmonar (RCP)
básica y avanzada.
Monitorización cardiaca y hemodinámica.
Tratamiento fibrinolítico en la cardiopatía isquémica.
Implantación de marcapasos temporal.
Cateterismo venoso y arterial.
Soporte hemodinámico farmacológico.
Soporte ventilatorio artificial.
Control y mantenimiento de soporte nutricional enteral y parenteral.
Técnicas continuas de depuración extrarrenal, como hemofiltración y
hemodialifiltración.
Asistencia inmediata al paciente politraumatizado.
Asistencia y control del paciente postoperatorio de alto riesgo.
Asistencia inicial y durante períodos prolongados del paciente
neurocrítico.
Asistencia al postoperatorio neuroquirúrgico.
Asistencia avanzada a la disfunción multisistémica y al fracaso
multiorgánico.
Monitorización y asistencia al paciente afecto de síndrome coronario
agudo con o sin fallo circulatorio grave.
Asistencia y monitorización del postoperado de cirugía cardiaca.
Soporte ventilatorio no invasivo.
La Dra. León, rodeada de parte de su equipo: las doctoras: Rosser Tomás,
Cristina Fortià y Mª Dolores Bosque, y los doctores: Daniel Tognieti y Joan
Sanchez.
Nuestra UCI está a un nivel asistencial y tecnológico superior.
www.capiosanidad.es
05
Els Nostres Serveis
La nova orientació
del Servei d'Urgències
Dra. Cristina Carod, cap de Servei d’Urgències
Engràcia Puig cap de l’Àrea d’Infermeria
Ens han ofert l'oportunitat d'explicar en unes quantes línies la nostra
voluntat de donar un nou aire al Servei d'Urgències de l'HGC.
És un gran repte i l'afrontem com a tal amb il·lusió i entusiasme, tant jo
mateixa, Cristina Carod, com la cap de l'Àrea d'Infermeria, Engràcia
Puig, així com tot el personal facultatiu i d'infermeria de recent
incorporació. Som professionals amb experiència en les urgències
generals que volem integrar-nos en el centre, per la qual cosa
comptem amb l'ajuda inestimable del personal d'infermeria, mèdic i
administratiu que ja conformava el Servei d'Urgències.
El nostre primer objectiu és crear, entre tots, un equip obert, dinàmic,
reorientat a oferir un servei als usuaris, essent propers, àgils i
resolutius, i mantenint una connexió contínua amb la resta dels
serveis del nostre hospital.
Control d’infermeria
Volem prestar una atenció de qualitat, personalitzada i acurada als
problemes de salut que els facin acudir al nostre servei, així com
ajudar-los a trobar, en altres ocasions, les solucions que estiguin en
mans d'altres especialistes del nostre centre.
Com a mesures inicials per materialitzar aquest canvi, hem reforçat el
triatge que realitza infermeria, que seria l'acollida del malalt en el
servei, eina que ens ajuda a reordenar la demanda i a prioritzar la seva
atenció en funció de la complexitat de la patologia mèdica.
D'altra banda, des de finals del mes de juny han entrat en
funcionament els consultoris de visita ràpida, que estan ubicats al
costat de la sala d'espera, on atenem les patologies de baixa
complexitat, per intentar oferir-los a tots vostès una atenció ràpida,
alhora que acurada. Actualment estem realitzant obres, per la qual
cosa els preguem que disculpin les molèsties, per tal de poder tenir un
tercer consultori i evitar així en la mesura del possible el col·lapse
hivernal que es produeix per l'increment de la demanda.
Consultori de visita ràpida
En breu també readequarem la Unitat d'Observació d'Urgències,
incrementant l'espai en 4 llits més, per oferir una ubicació de major
confort en les estones d'espera per l'ingrés a hospitalització, i per a
aquells malalts que necessitin observació mèdica després de la
valoració inicial a urgències, ajudant-nos així a ser més àgils per
atendre la demanda que se'ns sol·licita.
Tots sabem que no és fàcil treballar a urgències, nosaltres estem aquí
de dia, de nit, els festius i els dies assenyalats com el Nadal, però el
seu agraïment després d'una visita i la sensació gratificant de la feina
ben feta ens ajuden a seguir endavant, fent que la majoria del personal
que treballem a urgències no voldríem fer-ho en un altre àmbit.
Finalment, desitjaríem que ens veiessin com accessibles, oberts a les
crítiques i/o suggeriments que ens puguin fer arribar per seguir
millorant tots plegats en la nostra tasca diària. Però també els
demanem comprensió pels moments d'espera o de col·lapse que, de
vegades, és impossible eliminar, ja que l'afluència no es pot predir en
cap moment.
Estem a la seva disposició i gràcies d'antuvi per la seva confiança.
06
Box de triatge
Nuestros Servicios
Biopsia del ganglio
centinela en el
cáncer de mama
Dr.C. Muñoz-Ramos Trayter. Jefe de Servicio. Dr. A. García San Pedro. Unidad de Patología Mamaria, Cirugía General y Digestiva
En el tratamiento quirúrgico del cáncer de mama
hemos ido disminuyendo la agresividad
quirúrgica y, en consecuencia, mejorando la
calidad de vida de las pacientes, así como la
supervivencia, con ayuda de la quimioterapia y la
radioterapia.
La técnica consiste en inyectar un isótopo
radioactivo a nivel del tumor. Al cabo de unas dos
horas se realiza una gammagrafía, que detectará
el primer ganglio que capte el contraste isotópico.
En la mayoría de ocasiones será en la cavidad
axilar.
De la mastectomía radical de Halsted, que
consistía en la extirpación de la mama, de toda la
musculatura de la zona y de los ganglios
linfáticos de drenaje, se pasó a la mastectomía
radical modificada en la que se conserva la
musculatura y se extirpan los ganglios axilares.
Posteriormente, con el concepto de cirugía
conservadora intentamos preservar la mama
extirpando el tumor con un margen de seguridad,
y seguimos con la exéresis de los ganglios
linfáticos axilares.
En la intervención quirúrgica se efectúa una
pequeña incisión en la axila y, mediante una
sonda detectora de radioactividad, se localizan
los ganglios, se extraen y, seguidamente, el
patólogo realiza un primer análisis durante el
acto quirúrgico que nos dirá si el ganglio está o no
afectado. Se considera que si el primer ganglio
no está afectado, tampoco lo estarán el resto de
ganglios y, por lo tanto, no será necesario
practicar la linfadenectomía axilar.
El sistema linfático es una red de conductos muy
finos parecido al sistema sanguíneo que
transporta sustancias nutritivas y medios de
defensa. Los ganglios que hacen de filtro de
posibles infecciones o de células tumorales se
disponen entre los conductos.
En la mayoría de las ocasiones, el sistema
linfático de la mama drena hacia los ganglios
axilares.
El estado de los ganglios axilares es aceptado
como el dato pronóstico más potente disponible
hoy en día para la estadificación del cáncer de
mama y, en consecuencia, para decidir qué
pacientes necesitarán tratamientos
complementarios.
La extirpación de los ganglios axilares
(linfadenectomía axilar) no está exenta de
complicaciones y efectos secundarios, como la
hinchazón del brazo (linfedema) o el dolor
crónico en la axila y el hombro.
Muchas de las pacientes con tumores pequeños
no tendrán los ganglios afectados y, en
consecuencia, no se beneficiarán de la
linfadenectomía axilar.
Desde hace una década se puede conocer el
estado ganglionar mediante la biopsia del
ganglio centinela.
Se ha demostrado que las células tumorales se
distribuyen por el sistema linfático, desde el
tumor primario, de forma ordenada siguiendo las
estaciones ganglionares hacia un primer ganglio,
que es el llamado ganglio centinela, y después se
puede extender a otros ganglios. En ocasiones
puede haber más de un ganglio centinela.
En caso contrario, la intervención seguirá con la
exéresis completa de los ganglios axilares.
Posteriormente se sigue estudiando el ganglio
de manera muy detallada, lo que permitirá
diagnosticar lesiones anteriormente no
detectadas, si existieran.
Actualmente se considera que una buena técnica
tiene que detectar el ganglio centinela en más del
90% de los casos y que la incidencia de falsos
negativos ha de ser menor del 8%.
Otra ventaja de la técnica es la localización de
tumores que no se palpan mediante la inyección
del isótopo radioactivo. La sonda detectora
facilita su exéresis sin necesidad de otras
técnicas de marcaje más agresivas. Es la técnica
de localización radio guiada: ROLL (Radioguided
occult lesion localization).
Desde el año 2003, en nuestra Unidad de
Patología Mamaria hemos podido realizar cirugía
conservadora en el 60% de nuestras pacientes.
La detección del ganglio centinela se realizó en el
55% del total de pacientes con cáncer de mama,
localizándose el ganglio centinela en el 96,5% de
los casos. Hasta el momento no hemos
detectado ningún falso negativo.
El 64 % de estas pacientes no necesitaron
linfadenectomía axilar al no estar afectado el
ganglio centinela.
La posibilidad de practicar cirugía conservadora y
ganglio centinela depende de la detección precoz
de estos tumores. Para ello es importante la
práctica de la autoexploración mamaria y seguir
los controles indicados por el especialista:
exploración mamaria y axilar rutinaria, y la
práctica de una mamografía y una ecografía
cuando estén indicadas.
En caso de duda o sospecha de lesión, es
conveniente acudir a una Unidad de Patología
Mamaria, formada por profesionales de
diferentes especialidades implicados en esta
enfermedad, es decir ginecólogo, cirujano,
radioterapeuta, radiólogo, oncólogo,
anatomopatólogo y psicoterapeuta.
Todos los casos son discutidos en comité y la
propuesta terapéutica es siempre consensuada y
contrastada con la bibliografía actualizada. Esta
metodología ha demostrado ser la que obtiene
los mejores resultados.
www.capiosanidad.es
07
Els Nostres Serveis
Programa de
rehabilitació cardíaca
Dr. Eduardo Garrido, Unitat de fisiologia de l’exercici. Dra. Paola Beltrán Troncoso, adjunta al Servei de Cardiologia
Les innovacions terapèutiques i tecnològiques han aconseguit millorar
significativament el pronòstic de les malalties cardiovasculars,
especialment de la cardiopatia isquèmica. Cada dia són més els pacients
que sobreviuen a un infart agut de miocardi i que desitgen continuar amb
la seva activitat quotidiana de parella, familiar i laboral. No obstant això,
s'enfronten a nombrosos dubtes sobre el que poden o no poden fer
després d'un esdeveniment cardíac i sobre la millor manera d'introduir
canvis saludables en els seus hàbits: dieta, activitat física, tabac,
etcètera.
Conscients d'aquesta necessitat i dels beneficis, tant en el pronòstic a
llarg termini (reducció de mortalitat i de nous esdeveniments) com en la
millora de la qualitat de vida del pacient cardiòpata, el Servei de
Cardiologia posa en marxa el Programa de Rehabilitació
Cardíaca/Prevenció Secundària amb l'objectiu d'oferir un tractament
integral al pacient amb cardiopatia, minimitzant al mateix temps l'impacte
fisiològic i psicològic de la malaltia.
La rehabilitació cardíaca consisteix en un Programa d'Exercici Físic
individualitzat i de control dels factors de risc cardiovascular, que inclou el
control del pes, la dieta, el colesterol, la deshabituació tabàquica,
etcètera. L'objectiu és aconseguir una recuperació íntegra, tant física
com emocional, del pacient que ha patit un esdeveniment cardíac i
millorar el seu pronòstic adoptant un estil de vida saludable, que inclou
l'activitat física regular.
El programa consta de tres fases. La fase I, durant l'ingrés hospitalari, en
la qual s'informa al pacient sobre el programa, s'inicia la mobilització
precoç i se sol·licita un perfil bioquímic amb marcadors de risc
cardiovascular. La fase II, de reentrenament físic i que té una durada de
12 setmanes, en la qual es realitzen les sessions d'entrenament físic (60
minuts/3 dies setmanals). Aquestes sessions es dissenyen de forma
individualitzada, s'adapten a la condició i capacitat física del pacient,
prèvia valoració de la capacitat funcional per mitjà d'una prova d'esforç, i
es realitzen sota supervisió mèdica. La fase III, de manteniment, permet
valorar la resposta funcional al programa de condicionament físic i
adequar el tipus d'exercici i activitat esportiva a cada pacient per al seu
seguiment a llarg termini.
Durant les fases II i III del programa, el pacient és visitat regularment a la
CCEE de Cardiologia, valorant l'adhesió al tractament farmacològic i els
valors basals de TA, el colesterol, la glicèmia, l'índex de massa corporal
(IMC), l'índex cintura/maluc i el consum tabàquic. Per a cada factor de
risc cardiovascular es registra el nivell basal i s'estableixen les
intervencions corresponents per aconseguir els valors objectiu d'acord
amb les Guies de Prevenció Secundària de la Societat Espanyola de
Cardiologia del 2006.
La modificació dels factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial,
dislipèmia, diabetis mellitus, obesitat, tabaquisme i ansietat), així com
l'optimització de la perfusió miocardíaca, la funció ventricular, els factors
aterogènics endotelials i la coagulació sanguínia, indueixen a una
disminució d'ingressos hospitalaris i a la indicació de tècniques
diagnòstiques i terapèutiques (angiografies, angioplàsties i cirurgia
coronària).
D'altra banda, les metanàlisis realitzades per avaluar l'efectivitat
d'aquests programes en pacients amb cardiopatia isquèmica mostren
una incidència mínima de complicacions, comptabilitzant 1,3 morts per
milió de pacients/hora d'exercici. Un infart agut de miocardi per cada
300.000 pacients/hora d'exercici. Una aturada cardíaca per cada
112.000 pacients/hora d'exercici, amb el 90% de les aturades cardíaques
ressuscitades amb èxit.
Al participar en un Programa de Rehabilitació Cardíaca els pacients
aconsegueixen:
Minimitzar els factors de risc cardiovascular i, per tant, disminuir el
risc de futures complicacions cardíaques.
Restaurar i/o incrementar el seu nivell d'activitat física.
Comprendre millor la malaltia, els seus efectes i la seva prevenció.
Gestionar millor la depressió i/o l'ansietat que ben sovint
acompanyen la malaltia cardíaca.
Guanyar confiança en la seva habilitat per assumir les activitats de la
vida diària.
Els Programes de Rehabilitació Cardíaca estan indicats en una gran
varietat de condicions clíniques: després d'un infart agut de miocardi,
després de procediments de revascularització coronària, en pacients
amb insuficiència cardíaca congestiva, amb valvulopaties, en
postcirurgia cardíaca, en pacients amb angor estable i després d'un
trasplantament cardíac.
Malgrat la important evidència científica acumulada durant les tres
últimes dècades sobre els beneficis dels Programes de Rehabilitació
Cardíaca/Prevenció Secundària, aquests continuen sent infrautilitzats.
Als EUA es calcula que hi participen menys del 30% dels pacients amb
indicació. A Espanya la situació és encara pitjor, es calcula que menys del
3% dels pacients amb indicació reben aquest tractament, clarament per
sota de la mitjana europea, que està entorn d'un 20-25%. Un dels factors
de limitació és l'escàs nombre de centres que ofereixen aquests tipus de
programes en el territori espanyol. Amb la incorporació d'aquest
programa al nostre centre, esperem incidir de manera favorable en
aquesta situació, augmentant el nombre de pacients que reben un
tractament comprensiu i actualitzat, i oferint una atenció integral i a llarg
termini de les diferents facetes de la malaltia cardiovascular.
La modificació dels hàbits de vida, incloent-hi el bon maneig de l'estrès i
l'ansietat, la modificació de patrons dietètics molt arrelats o la
deshabituació tabàquica, per anomenar-ne alguns, és una variable
rellevant en la progressió de la malaltia que, no obstant això, difícilment
pot ser abordada des d'una sola especialitat. Per aquesta raó, el
programa neix amb caràcter multidisciplinari i compta amb la
col·laboració del Dr. Garrone de Psiquiatria, la Dra. Rossell
d'Endocrinologia i la infermera Esther Sempere amb formació en
Sexologia. Els canvis a introduir en la vida diària del pacient requereixen
informació, motivació i reforç, per la qual cosa, al llarg del programa es
realitzaran xerrades grupals informatives sobre diferents aspectes
relacionats amb la malaltia que normalment queden fora de l'abast de la
informació que es proporciona en una visita regular al cardiòleg.
Els Programes de Rehabilitació Cardíaca (fases II i III) han demostrat en
diferents estudis i metanàlisis, realitzats pre i post reperfusió, que
aconsegueixen una reducció significativa de la mortalitat (25%), així
com de les recidives i complicacions de diverses afeccions cardíaques.
08
Dr. Garrido, Esther Sempere, Dra. Oller, Dr Garrone, Dra Rosell i Dra Beltrán
Nuestros Servicios
El embarazo ectópico puede
tratarse sin necesidad de cirugía
Dr.
Dr. J.
J.Acosta
Acosta Díez
Díez
Servicio
Servicio de
de Ginecología
Ginecología yy Obstetricia
Obstetricia
Aproximadamente uno de cada 100 embarazos ocurre fuera del útero.
Este hecho se denomina embarazo ectópico, una patología que
antiguamente ocasionaba elevadas cifras de morbilidad y mortalidad
entre las mujeres que la padecían y que, en la actualidad,
afortunadamente somos capaces de diagnosticar y tratar sin que
comporte consecuencias graves para la paciente.
Las causas de que la gestación anide fuera de su lugar peden ser
múltiples: infecciones pélvicas, esterilidad, operaciones realizadas sobre
o cerca de las trompas, etcétera, aunque en muchos casos no es posible
determinar la etiología.
Clásicamente se ha asociado el tratamiento del embarazo ectópico con
la cirugía que, en la mayoría de las ocasiones, deriva en la extirpación de
la trompa afectada. Sin embargo, si el diagnóstico es suficientemente
temprano, es posible tratarlo con un fármaco llamado metotrexato que se
administra con una simple inyección. El efecto de dicho fármaco consiste
en destruir las células enfermas e impedir que el saco siga creciendo, lo
que evita el riesgo de hemorragia interna que comporta. Sin embargo, no
todos los casos pueden beneficiarse de este sencillo tratamiento. Es
preciso que el tamaño del embarazo no exceda determinados límites y
que en la ecografía no haya signos de hemorragia interna, así como que
la paciente se encuentre estable (con unas constantes vitales dentro de
la normalidad).
A fin de determinar pronto este diagnóstico, la mujer embarazada que
presenta pérdidas de sangre o un dolor intenso en la parte inferior del
abdomen debe acudir al servicio de urgencias. Normalmente, el
diagnóstico no es inmediato y es necesario realizar varias ecografías
seriadas, así como determinaciones de la hormona del embarazo, antes
de llegar a la conclusión de que se trata de esta patología.
En los últimos años, la mejora de los conocimientos médicos y el
perfeccionamiento de los equipos de ecografías nos están permitiendo
establecer los diagnósticos poco tiempo después de que la paciente
llegue a urgencias. Esto significa que cada vez son más las mujeres que
evitan tener que entrar en el quirófano y pueden ser tratadas con la
inyección de metotrexato. Posteriormente, deben realizarse controles
los días siguientes al tratamiento para comprobar que disminuya el nivel
hormonal. Si este descenso no se produce, se puede administrar otra
dosis, que casi siempre es efectiva. Estas pacientes no han de ingresar
en el hospital y pueden realizar una vida normal, con ciertas
precauciones, mientras dura el seguimiento (evitar esfuerzos,
relaciones, tomar el sol o ingerir alcohol). Si se cumplen las condiciones
necesarias, la efectividad de este tratamiento es similar a la cirugía, y la
mayoría de pacientes podrán intentar volver a quedarse embarazadas
en poco tiempo, con la esperanza de que esta vez el resultado sea el de
una gestación normal, es decir intrauterina.
No obstante, si la medicación no resulta efectiva o se produce alguna
complicación durante el proceso, la laparoscopia quirúrgica será
inevitable.
www.capiosanidad.es
09
Entrevista
de Pilar Caballero
Assumpta Serna
“Muchas curaciones se producen
por querer curarse”
Assumpta Serna tiene el porte de una mujer relajada, habla pausadamente, sonríe y pasea por el hospital como quien conoce muy
bien a los profesionales de la medicina. No en vano tuvo un suegro médico, tiene una hermana médico y un cuñado médico. Ella es
actriz, con una carrera teatral en Catalunya, con Dagoll Dagom, y una dilatada trayectoria cinematográfica tanto a nivel nacional
como internacional.
Que es internacional, que ha especializado a los
actores cinematográficos y que tiene la sede en
la Puerta de Toledo, en Madrid, vamos
desarrollando un programa de un año de
formación cinematográfica para actores y
directores, y nos vamos a Argentina, Bolivia,
Colombia. Siempre pioneros, siempre pioneros.
También estoy intentando crear una productora,
a ver cómo se puede hacer… Así que siempre
estoy con nuevos proyectos, nuevas cosas.
Actriz, productora, escritora, hablas seis
idiomas. Yo diría que eres una de las actrices
españolas más formaditas culturalmente.
Assumpta Serna con el director y una de las actrices de “Trash” en los jardines de Capio HGC
Tu primer marido, Carlos Tristancho, dice de
ti que eres una gran persona.
¡Ah, Carlos! Un caballero extremeño, una
persona excepcional, ahora está casado con
Lucía Dominguín, la hermana de Miguel Bosé. Lo
conocí en Barcelona, durante una gira que
hacíamos con Dagoll Dagom representando
“Antaviana”. Yo estudié derecho en Barcelona,
luego fui al Instituto del Teatro y, después de
“Antaviana”, empecé a hacer un poquito de cine
en Madrid, entre otras cosas “El Crimen de
Cuenca” con Pilar Miró.
A mí me impresionó tu trabajo en “ Matador”
de Pedro Almodóvar.
En el 85, sí. Es una película de la que todavía no
se tienen los derechos. Es la que menos se ha
visto de Pedro. Por eso, porque los derechos los
tiene otra persona y no se los ha querido ceder,
pero está bien porque así se convierte en una
película de culto. Eso tiene unas ventajas,
porque hay un público de entendidos y de
cinéfilos, de gente que es la que realmente te
valora, porque vives en un sueño específico de
ellos, que es encontrar una joyita que nadie
conoce. Cuando yo llego a Los Angeles, en el 88,
la película estaba todavía por estrenar y Pedro
no quiso hacer ninguna promoción, yo era la
única que estaba allí. Empezamos a trabajar en
EEUU gracias a esa especie de onda de
“Matador”.
Fuiste pionera. Abriste una vía que luego han
seguido actrices como Penélope Cruz o
actores como Javier Bardem o Antonio
Banderas.
Yo me he sentido así muchas veces en mi vida.
Me he sentido pionera y me siento pionera, pero
eso no quiere decir que sea bueno, al contrario,
también me hubiera gustado recoger un poquito
la fama de otros. Sobre todo, porque siendo
pionera no tienes a nadie detrás que te apoye.
Ahora, a partir de la televisión y de grupos como
10
toda una estructura de apoyo para llegar a un
país. Yo no la tenía, estaba absolutamente sola y
tenía que explicar dónde estaba Barcelona y
dónde estaba Madrid. Y hacer de pionera… sí.
Yo he invitado a mi casa de Los Angeles a
Banderas y le he presentado a gente; gracias a
mi boda pudieron hacerle un video book a Aitana
Sánchez Gijón y la cogieron para rodar allí.
Como pionera tienes la ventaja de tener la idea,
de luchar, de estar siempre observando,
improvisando, te construyes un camino pero no
estás recogiendo la cosecha que otros hayan
podido dejar. En cuanto a dinero es fatal, pero en
cuanto a satisfacción personal es mucha, porque
vas rompiendo barreras.
Parece que nunca dejas de tener proyectos.
Claro, no se puede vivir sin ellos. Ahora mismo,
con la Fundación de Formación Cinematográfica,
La actriz en pleno rodaje.
Yo creo que la vida te enseña, cuanta más
información tienes, más la puedes aprovechar,
porque la ignorancia es algo de lo que uno nunca
está orgulloso. Realmente, esa curiosidad que te
da la profesión y la humanidad, el observar las
actitudes de la gente, es muy bonito, es muy
humano.
¿Para cuándo dirigir?
He dirigido un corto, “La voz”, pero me interesa
más la gestión.
¿Una productora?
Sí, me interesa más este aspecto. En el cine
español tenemos muy buenos directores, pero
menos productores buenos, y pienso que ahí es
donde realmente se puede conseguir un cambio
y marcar la diferencia.
Creo que hay poca gente a la que le guste
realmente el cine, que es ver el otro lado, y que
se meta en proyectos en los que crea, no porque
necesiten hacer un proyecto por las
Capio Hospital
General de Catalunya
Ha sido dirigida por Pedro Almodóvar en “Matador” y por Pilar Miró en “El crimen de Cuenca”, entre otros. Ahora llegará a nuestras
casas en la serie “Herederos”, de TVE. También es una de las protagonistas de “Trash”, junto con Oscar Jaenada, y por eso pasó
unos días en Capio HGC, donde rodó unas escenas del film.
subvenciones. Realmente creo que hay un
camino, que se puede hacer de una manera, por
eso es interesante, porque es algo que uno no ha
hecho. Los proyectos van más por ahí.
¿Como ha sido tu estancia en el hospital para
el rodaje?
Muy agradable. Estoy familiarizada con el trabajo
que hacen los médicos. Mi hermana es médico,
el padre de Carlos Tristancho era médico, mi
cuñado es cirujano de tórax y mi hermana
neumóloga, está en el Hospital de Martorell, pero
ha estado muchos años en ambulatorios y
hospitales, y nunca ha rechazado hacer medicina
privada. Por ella sé lo duro que es un hospital, y lo
bonito que es también. Siempre he apreciado
mucho ese espíritu de sacrificio que tiene mi
hermana y todo médico.
En este sentido, yo también me siento bastante
humanista en mi profesión, porque creo que es
una profesión generosa, a pesar de que, visto
desde fuera, parece que haya bastante
narcisismo, pero en realidad creo que para ser
buen actor hay que ser muy generoso. Por eso lo
comparo, por esta dedicación. También lo veo en
mi cuñado, que tiene una operación y se levanta
a las 4 de la madrugada para estar en el hospital a
las 6. Y la humanidad que te da la experiencia de
la gente, el entenderla casi con la primera mirada,
por intuición, por la cantidad de personas que
hemos observado en nuestras vidas. Mi hermana
tiene esa manera de ver a los enfermos, desde un
punto de vista muy positivo, me parece
admirable.
Creo que un buen médico aprende mucho de la
vida, viendo también a los demás. Siempre he
pensado que esa confrontación diaria con la
muerte y con la enfermedad da personalidades
muy sabias, porque han asistido a gente en
momentos cruciales. Creo que es una de las
profesiones que deberíamos respetar más.
Assumpta Serna, posando para los medios
¿Alguna sugerencia para mejorar la
atención médica?
Encuentro a faltar el médico de cabecera, porque
estoy convencida de que muchas de las
curaciones se dan por el hecho de querer curarse
y por encontrar un maestro que te dice cómo
curarte. Pero sí es verdad que una política
sanitaria merecería más doctores y que fueran
más humanistas. Por las experiencias
personales que he tenido, he echado en falta
información, gente que sepa comunicar, porque
puedes ser muy bueno diagnosticando, pero has
de tener un sentido de cómo comunicarlo, y eso
también se tendría que aprender en la carrera,
esa relación humana, ese calor, que creo que
necesitamos todos para curarnos mejor. Creo
mucho en la cosa psicosomática, que muchas
veces el cuerpo reacciona a cosas que son
impensables. Milagros de ganas de vivir, eso es
muy bonito. A mi me encantaría no morirme
nunca, supongo que es el sueño de mucha gente.
No nos dicen cómo aprender a morir, tampoco
nos enseñan mucho a saber vivir, pero sobre todo
a saber morir.
www.capiosanidad.es
11
D’un cop d’ull
Festa de
comiat
La expedición al monte Lenin
alcanza la cumbre
Després de 33 anys de treball a Capio HGC, el senyor Agustí Llop, ha
deixat l’Hospital amb motiu de la seva jubilació. Companys dels inicis
de l’empresa, directius i personal de tots els departaments es van reunir
per a aquest emotiu comiat.
Los cuatro miembros de la expedición al Monte Lenin (7.134 m), situado
en el Kirgistán ruso, alcanzaron la cumbre el pasado 14 de agosto. Los
expedicionarios fueron evaluados y preparados previamente en la
Unidad de Medicina del Deporte de Capio-Hospital General de
Catalunya.
Capio HGC amb la Travessa Matagalls-Montserrat
En la seva presentació al Parlament de Catalunya de la XXIX edició de la
travessa Matagalls-Montserrat, el Dr. Raúl Muñiz va destacar que el
patrocini de Capio Hospital General de Catalunya a la travessa “és
conseqüència de la filosofia del grup de promoure la salut, en aquesta
ocasió amb esports de natura, i prendre més contacte amb la societat
catalana, no només del nostre entorn geogràfic proper, sinó de tots els
ciutadans de Catalunya”.
Segons el Dr. Raúl Muñiz, cap de Nous Projectes de Capio Hospital
General de Catalunya, “el paper de les institucions sanitàries, com ara els
hospitals, ha evolucionat ràpidament en els últims anys, passant de ser
uns llocs aïllats per guarir malalties a entitats amb una tasca que va mes
enllà dels seus recintes físics per a endinsar-se en les necessitats
socials”.
Antón Fondevila de la Federació d’entitats excursionistes de Catalunya;
Francesc Sanahuja, President del Club excursionista de Gràcia; Ernest Benach,
President del Parlament de Catalunya; Pilar López, Directora de la Travessa i Raúl
Muñiz, Cap de Nous projectes de Capio HGC.
Soporte al desarrollo de programas de deporte y salud
El pasado 2 de septiembre se presentó en el Parlament de Catalunya la XXIX edición de la travesía de montaña Matagalls-Montserrat que patrocina Capio
HGC entre otras empresas e instituciones. En el acto, presidido por el Muy Honorable Señor Ernest Benach, Presidente del Parlamento de Catalunya,
participaron el Dr. Raúl Muñiz, de Capio HGC, el Sr. Antón Fondevila de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la Sra. Pilar López , Directora de
la Matagalls-Montserrat, y el Sr. Francesc Sanahuja, Presidente del Club Excursionista de Gràcia.
Esta travesía, una de las más antiguas de Europa, fue instaurada por el mosén Jaume Oliveres en 1904 y en la actualidad es un referente de las pruebas de
resistencia.
Desde hace más de cinco años, la Unidad de Fisiología del Deporte de Capio HGC, que dirige el Dr. Eduardo Garrido, efectúa el seguimiento de diversos
grupos de deportistas que desarrollan sus actividades en todos los niveles de práctica (aficionados, técnicos, élite, etcétera) con el fin de clasificar los niveles
de esfuerzo i su resultante en el estado de salud de los individuos. Cabe destacar también la colaboración de Capio HGC en la asistencia a los participantes de
la travesía, reafirmando el trabajo tanto de investigación como de soporte al desarrollo de programas de deporte y salud.
Francesc Sanahuja. Presidente del Club excursionista de Gracia
12
De un vistazo
Capio Hospital
General de Catalunya
Preparem l’hivern
Desprès de l’exit obtingut amb la jornada “Preparem l’estiu” que Capio HGC va adreçar a pares i
cuidadors, ara el servei de pediatria prepara l’hivern per assesorar sobre els perills i les precaucions que
cal prendre durant la propera estació de l’any.
Nueva imagen
del Sevicio de
Atención al Cliente
Nuestro personal de atención al cliente
lucirá a partir de ahora nuevos uniformes
cómodos y atractivos que facilitarán la
identificación por parte de los usuarios.
Primeros auxilios en la piscina
Los tres talleres de Reanimación Cardiopulmonar, impartidos por el Servicio de Pediatría de Capio Hospital General de Catalunya, que se celebraron el
pasado verano con la colaboración del Ayuntamiento de Sant Cugat y la Entidad Municipal Descentralizada de Valldoreix, tuvieron una gran acogida tanto por
parte de los padres y cuidadores que participaron en ellos como de los medios de comunicación que cubrieron la noticia.
TVE, TV3, T5, BTV y Televisión de Sant Cugat informaron en distintos programas e informativos sobre esta iniciativa de Capio Hospital General de Catalunya.
Algunos de los participantes nos han hecho llegar su felicitación solicitando que en el futuro se puedan repetir experiencias similares.
El Dr. Félix Muñiz y la Dra. Nuria Gorina, asesoran a los padres en uno de los cursos de reanimación cardiopulmonar.
Jornada informativa sobre les hepatitis cròniques
El proper dia 27 de novembre, de 16 a 19 h de la tarda, se celebrarà a la sala d'actes de Capio Hospital General de Catalunya una jornada informativa sobre les
hepatitis cròniques B i C. Aquesta Jornada, promoguda per l'Associació Catalana de Malalts d'Hepatitis (ASSCAT) i en la qual hi participaran com a ponents
facultatius del nostre hospital i convidats d'altres centres, vol difondre la rellevància de les hepatitis cròniques B i C en el nostre entorn, tant pel que fa a la
prevenció com al tractament. Hi poden participar el personal sanitari , els pacients i els familiars en general, a més dels professionals dels centres hospitalaris
de la zona i de la Universitat Internacional de Catalunya.
www.capiosanidad.es
13
Des de Capio HGC
Isabel Betrían Altolaguirre
Enfermera del Área Quirúrgica de Capio HGC
Conveni amb
Sant Joan de Déu
Vivencia en un hospital
de Camerún
Capio Hospital General de Catalunya (HGC) i l’Hospital Sant Joan de
Déu (HSJD) han signat un conveni per regular la col·laboració entre
ambdues entitats en tres àmbits: assistencial, docència i recerca.
Gracias a la Fundación Althaya, Capio HGC estuvo presente, por
mediación de una enfermera voluntaria, en un proyecto humanitario que
se desarrolló en un hospital de Camerún y cuyo objetivo era colaborar en
la actividad quirúrgica diaria y formar al personal que debía trabajar
habitualmente en los quirófanos.
Concretament, en matèria assistencial, l’HSJD donarà suport a l’HGC en
l’organització d’una unitat de cures intensives pediàtrica amb 4 llits, que
el centre vallesà posarà en marxa atès el volum d’activitat creixent que
està registrant darrerament en l’àmbit dels pacients crítics. Alhora,
l’acord estableix que l’HSJD es converteixi en centre de referència per
Capio HGC respecte als pacients pediàtrics i neonatals.
El centre hospitalari d’Esplugues col·laborarà també en la formació dels
MIR de Pediatria de Capio HGC, en el moment en que aquest hospital
hagi obtingut l’acreditació necessària. Dins de l’àmbit de la formació, el
conveni preveu que els professionals de Capio HGC puguin participar en
les sessions clíniques de l’HSJD i en sessions per videoconferència.
Aquesta col·laboració entre professionals d’ambdós centres s’estendrà
també al camp de la recerca.
Capio Hospital General de Catalunya en el transcurs dels seus primers
vint-i-cinc anys, Capio Hospital General de Catalunya ha prestat els seus
serveis a un gran nombre d’usuaris de la població catalana. En el seu
afany per ampliar l’oferta sanitària, ha volgut realitzar aquest acord
conjuntament amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, per poder assolir i
donar un gran nivell en l’assistència dels pacients pediàtrics de la seva
zona d’influència, com a part del seu plantejament estratègic.
Anualment, el Servei de Pediatria atén a 44.000 nens a urgències
pediàtriques, 300 neonatals, més de 1.000 nens en l’àrea
d’hospitalització i 2.300 parts.
Amb una trajectoria de més de 130 anys, actualment l’Hospital Sant
Joan de Déu és un dels principals referents dins i fora de Catalunya en
pediatria i àrees d’alta especialització com les neurociències, la
neonatologia, l’oncologia o la cardiocirurgia. Tot això combinant els
últims avenços tecnològics amb una assistència centrada en el pacient i
la seva família, en base als seus valors d’hospitalitat i solidaritat.
Actualment, registra cada any més de 25.000 altes i atén més de 4.000
parts.
Se trata de un hospital privado sin medios ni recursos que está situado
en plena selva, en una población llamada Yamasoa que se encuentra a
60 kilómetros de la capital, Yaundé, y a 30 kilómetros del poblado más
cercano.
A nuestra llegada nos encontramos con un volumen de trabajo muy
superior a los recursos humanos disponibles. Sin olvidar las graves
carencias de agua y luz que dificultaban enormemente las tareas a
realizar. Adaptándonos al medio, realizamos múltiples intervenciones de
cirugía general y ginecología en exhaustivas jornadas de trabajo que
duraban más de 12 horas.
La jornada diaria se iniciaba a primera hora de la mañana adecuando el
espacio donde íbamos a practicar las intervenciones. El montaje del
área quirúrgica consistía en cubrir la mesa auxiliar del material
instrumental, sin poder efectuar el cambio de la ropa protectora durante
toda la jornada. El material instrumental se encontraba en un único
contenedor que se abría en la primera intervención y de ahí se
suministraba el material para las diferentes intervenciones del día. Al no
disponer de mayores estructuras ni recursos, el lavado del instrumental
se realizaba en el lavamanos y para su esterilización, al finalizar la
jornada, utilizábamos un esterilizador Poupinel.
El personal que trabaja en estos quirófanos no dispone de preparación ni
formación específica y, en ocasiones, se solicita la ayuda de personal no
sanitario para realizar la actividad.
Al finalizar nuestra estancia, el balance realizado ha sido positivo y
enriquecedor, pues hemos colaborado con una comunidad en vías de
desarrollo, aportando nuestra experiencia. También hemos aprendido
una forma diferente de valorar lo que nosotros consideramos como
normalidad.
Per les seves consultes externes passen quasi 200.000 pacients i pel
servei d’Urgències, gairebé 130.000.
El Dr. Xavier Mate, Director General de Capio HGC, i el Dr. Manel del Castillo,
director Gerent de l’Hospital de Sant Joan de Deu, signant el conveni.
14
Un paciente en el quirófano en un hospital de Camerún
Desde Capio HGC
Prescripción médica electrónica
El trabajo “Prescripción médica electrónica en una Unidad de
Psiquiatría” del Servicio de Farmacia de Capio Hospital General de
Catalunya, presentado como póster en el 51 Congreso Nacional de la
Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria celebrado en Málaga en
septiembre de 2006, ha merecido la atención de la prestigiosa revista
“Atención Farmacéutica”.
La revista solicitó un artículo al Servicio de Farmacia que fué publicado
en el Vol. 10 Núm. 2, de marzo-abril de 2008. El objetivo de dicho trabajo
es analizar la calidad del circuito de uso de medicación tras la
implantación de un programa de prescripción médica electrónica en una
Unidad de Psiquiatría, basándose en el entonces recién inaugurado
Servicio de Psiquiatría de Capio HGC. Actualmente todos los servicios
del hospital cuentan con este tipo de prescripción.
Monica Sanmartín, Begoña Bara, Gemma Baronet y Pilar Marcos del Servicio de
Farmacia de Capio HGC
Póster presentado en el 51 congreso de Naciomal de la Sociedad española de farmacia
Muestras de la prescripción médica electrònica
www.capiosanidad.es
15
Des de Capio HGC
Noves eines per a la investigació
Dr. Eduard Esteller i Moré
President de la Comissió d’Investigació
La investigació és fonamental per al desenvolupament d'un centre
sanitari. No hem de pensar que això no és també així en un centre privat,
més aviat tot el contrari. Aconseguir uns nivells òptims d'investigació
adequats al centre aporta potència i prestigi, tant a l'individu com al
centre, incrementa l'autoestima i la il·lusió per la nostra feina, i millora la
qualitat assistencial que podem oferir.
El fet de potenciar i mantenir uns nivells òptims i creixents d'investigació
és bo per a tots. És bo per als pacients ja que incrementa la qualitat
assistencial i els seus sistemes de control, i millora la salut global de la
població; és bo per als treballadors atès que augmenta l'autoestima i la
motivació, facilita la sistemàtica de treball i millora les relacions
humanes; i finalment, és bo per al centre, ja que el prestigia, augmenta la
seva capacitat de captació de clients i pot fer que sigui més rendible.
La Comissió d'Investigació funciona al nostre hospital des de desembre
del 2005. Durant aquest període, hem treballat amb il·lusió per arribar a
assolir el màxim dels objectius marcats inicialment. Tot i el recolzament
rebut, les dificultats han estat moltes. Durant aquests dos anys i mig de
fenia, tant els nostres objectius com les eines i els projectes de la
Comissió d'Investigació han variat i s'han ampliat de forma significativa.
Un dels objectius pels quals aquesta Comissió ha lluitat des de la seva
creació es aconseguir una dinàmica fluida de col·laboració amb la resta
de comissions i departaments dedicats a la gestió del coneixement. En
aquests grups de treball, molts dels objectius i projectes son comuns i,
per tant, les seves energies reunides han de ser més operatives. Moltes
d'aquestes eines, estratègies i objectius comuns queden clarament
reflectides en les diferents pàgines web d'aquestes comissions farcides
d'enllaços entre una i l'altre. Per tant, us convidem a entrar a la pàgina
web de la Comissió d'Investigació on trobareu informació d'interès per a
tots:
Memòria científica
Disposeu de la possibilitat d'introduir tota l'activitat científica que
desenvolupeu tot prement la icona “Memòria Científica” de la nostra
pàgina. Amb aquesta eina oferim l'oportunitat de poder saber de forma
actualitzada i ràpida quina és l'activitat científica del nostres treballadors,
tant de manera global com general. La direcció del centre insta a tots els
treballadors de l'hospital que introdueixin la seva activitat des del 2007
en endavant. Des del mateix enllaç podeu accedir a un document
explicatiu en format “Word” on s'informa de com s'han d'introduir les
dades.
Si aconseguim omplir-la d'informació, aquesta eina podrà ser un
excel·lent aparador per projectar-nos exteriorment. A més, en un futur
pròxim ens proposem que, afegint una petita sèrie de camps, tothom
pugui obtenir automàticament el seu currículum perfectament dissenyat
a partir de la informació que hagi anat introduint.
Línies d'investigació
Aquí us presentem un altre projecte nou de la Comissió. Pretén ser un
altre aparador de projecció exterior del que s'està fent al nostre hospital.
Tot prement la icona de “Línies d'investigació de l'HGC”, accedireu a un
llistat de les diferents línies d'investigació actuals. Podeu revisar-les,
utilitzar-les com a exemple i afegir la vostra. L'objectiu es, a més de
mostrar el que estem fent, incentivar als diferents treballadors de
l'hospital a desenvolupar les seves pròpies línies.
Eines de suport a la investigació
Actualment, l'hospital ofereix diferents recursos per a estimular la
investigació: sol·licitud de recerca i demanda d'articles científics,
traducció de text, suport estadístic i disseny de pòsters. Aquestes eines
es poden sol·licitar directament des de la pàgina de la Comissió
d'Investigació i el circuit on line creat farà que rebeu ràpidament la
resposta de l'autorització a través del correu electrònic. La manca de
suport per començar a investigar ja no ha de ser excusa.
http://intranet-hgc/Comissio%20Investigacio/
Ajut per a tramitar beques
Des de la plana de la Comissió podeu enviar un correu electrònic
directament adreçat a un membre de la comissió per demanar
assessorament relacionat amb la sol·licitud de beques, per a que us
mostri quins camins cal seguir per aconseguir-les o per demanar
informació periòdica o puntual sobre les novetats de les línies de treball
que vulgueu. A més del llistat de les fonts d'ajut més importants que
també trobareu a la nostra pàgina, disposeu d'aquesta eina de
comunicació i de la disponibilitat dels membres per ajudar-vos a resoldre
qualsevol tràmit.
Biblioteca Científica de l'HGC
Heus ací una eina clarament vinculada tant amb la Memòria Científica
com amb les Línies d'Investigació. Té el mateix objectiu de ser un
aparador de la feina que s'està duent a terme a l'hospital i també té
propòsits docents. Podeu accedir a les diferents publicacions senceres, i
a presentacions i pòsters dels companys de l'hospital, tot prement la
icona de la pàgina web de la Comissió. Animem a tots els treballadors
que disposin d'informació susceptible de ser penjada, que ens l'enviï.
Premis d'investigació
Com sabeu, els primers mesos de cada any se celebra la cerimònia
d'entrega dels Premis d'investigació Capio HGC. Els premis són prou
sucosos i un nou estímul per mantenir el nivell investigador o iniciar-lo.
En la nostra pàgina web, a la icona corresponent a Premis, podreu veure
les bases i els diferents guanyadors dels anys anteriors. Des d'aquí
també us animem a participar-hi amb els vostres treballs.
16
Desde Capio HGC
Capio Hospital
General de Catalunya
Instalación de un nuevo acelerador
lineal para uso terapéutico
Barotraumatisme òtic: traumatismes
d'orella per canvis de pressió
El nuevo acelerador lineal para uso terapéutico en tratamientos de
radioterapia externa, en proceso de instalación en Capio HGC, es
multienergético, con dos energías de rayos X, 6 MV y 15 MV para el
tratamiento de lesiones profundas y cinco energías de electrones, 6, 9,
12, 15 y 18 MV para el tratamiento de lesiones superficiales o poco
profundas. Está dotado de un colimador multihoja de 80 láminas e
incorpora las últimas novedades disponibles comercialmente.
La base de la majoria de patologies de l'orella mitjana és el mal
funcionament de la trompa d'Eustaqui. Els problemes derivats dels
canvis de pressió en són un exemple clar. La trompa d'Eustaqui és un
conducte que comunica l'orella amb la part més posterior del nas, és a dir
amb l'exterior. La seva funció es la d'equilibrar les pressions i drenar les
secrecions de l'orella mitjana cap a l'exterior.
Por lo que respecta a los tratamientos, además del 3D clásico, permite
las modalidades de intensidad modulada (IMRT), estática (Precise Beam
Segmental), dinámica (Precise Beam Dynamic), dinámica en arcoterapia
(Precise Beam Dynamic ARC) y el último desarrollo en el campo de la
radioterapia, la arcoterapia modulada volumétrica (Precise Beam
VMAT), que añade nuevas prestaciones respecto a la dinámica en
arcoterapia.
A nivell del mar, la pressió atmosfèrica es de 1013 hPa. En altitud
disminueix progressivament: es redueix a la meitat als 5.000 metres i el
volum relatiu d'un gas es multiplica per dos i es divideix per cinc als
10.000 metres. En busseig, la pressió ambiental correspon a la suma de
l'atmosfèrica a nivell del mar i la induïda pel pes de la columna d'aigua o
hidrostàtica. Atès que la densitat de l'aigua es 800 vegades superior a la
de l'aire, s'entén que la pressió ambiental augmenti molt ràpidament amb
la profunditat. A 10 metres, la pressió és el doble que a la superfície. Les
variacions relatives de pressió són més fortes en els primers metres.
En cuanto al control de la aplicación de los tratamientos, el acelerador
dispone de sistemas que aumentan drásticamente la precisión en la
aplicación del tratamiento, así como en el control de su evolución.
Les conseqüències a nivell de les cavitats aèries de l'organisme són que
en una cavitat àmpliament oberta al medi exterior, l'equilibri de pressions
s'aconsegueix de manera instantània. Al contrari, en una cavitat
semitancada depenen de la importància de l'obertura i de la rapidesa de
variació de la pressió. Les cavitats de l'orella mitjana són semitancades i
obertes al medi exterior per la trompa.
Durant la descompressió (ascens en avió o en busseig):
Es produeix un descens de pressió en el medi ambient i, per tant, apareix
una relativa hiperpressió a l'orella en relació amb el medi ambient.
Aquesta diferència de pressió es tradueix en la sensació d'orella tapada.
Quan la trompa s'obre s'escapa el gas de les cavitats cap a la faringe i es
restableix l'equilibri. Aquesta obertura s'efectua a partir d'una altitud d'uns
170 metres. L'anatomia particular de la trompa explica que el mecanisme
sigui passiu. L'obertura s'afavoreix també amb la depressió relativa
existent a la faringe (que seria com l'exterior).
Durant la compressió (ascens o aterratge)
L'augment de la pressió ambiental provoca una depressió relativa de
l'orella respecte a l'exterior. El timpà pateix un gradient de pressió de fora
cap endins i té tendència a retreure's. La depressió relativa col·lapsa la
porció cartilaginosa de la trompa i l'hiperpressió de la faringe tanca el seu
orifici. La trompa no pot obrir-se passivament.
El acelerador lineal en proceso de montaje
El barotraumatisme és aleshores directament secundari a la disfunció
tubària i només succeeix en fase de compressió. Serà més greu com més
ràpid es produeixi el canvi de pressió i més gran sigui la diferència de
pressió. Els símptomes del barotraumatisme clàssic són la sensació de
pressió òtica, pèrdua d'audició i dolor. Si el quadre progressa, el dolor es
fa més intens i pot aparèixer vertigen. A nivells de pressió diferencial molt
alts, la membrana timpànica pot trencar-se.
És molt important la prevenció. Les persones susceptibles de patir un
barotraumatisme per la situació de les seves vies respiratòries superiors,
han de prendre les degudes precaucions abans d'un vol o de realitzar
esports sota l'aigua. Existeixen diverses tècniques per a l'equalització de
la pressió de l'orella mitjana que particularment els bussejadors i els
professionals de l'aeronàutica han de conèixer i practicar. A més, en els
vols es recomanen les maniobres que obren la trompa (mastegar,
deglutir, badallar), o bé les maniobres de Valsalva i mantenir-se desperts
durant el descens, i evitar els viatges en avió o el busseig si existeix
patologia nasosinusal activa. En els casos amb predisposició, està
indicat iniciar un tractament amb vasoconstrictors nasals abans de
l'activitat.
Eduard Esteller i Moré
Servei d'Otorinolaringologia
www.capiosanidad.es
17
Vida Sana
Vacunació contra la
grip a l'edat pediàtrica
Dr. Josep Lluís Arimany
Servei de Pediatria. Unitat de Vacunacions
El dia 1 d'octubre es va iniciar a Catalunya la campanya anual de
vacunació antigripal.
La vacunació antigripal s'adreça especialment a les persones que
presenten un alt risc de complicacions si pateixen la grip, com les
persones majors de 60 anys, les persones internades en institucions
tancades, els adults i els infants amb malalties pulmonars o
cardiovasculars cròniques, inclosa l'asma, els adults i els infants que han
estat sotmesos a vigilància mèdica o hospitalització durant l'any anterior
a causa de malalties cròniques, els infants i els adolescents (dels 6
mesos als 18 anys) tractats durant un llarg període de temps amb àcid
acetilsalicílic i les dones embarassades (l'administració de la vacuna es
considera segura en les embarassades).
També s'adreça als individus o grups que puguin transmetre la grip a
persones d'alt risc, com els professionals sanitaris, tant d'atenció
primària com hospitalària, els treballadors d'institucions com residències
geriàtriques o centres de malalts crònics que estiguin en contacte amb
pacients o residents, el personal que presta assistència domiciliària a
individus d'alt risc (infermeria, treballadors voluntaris, etcètera) i les
persones que convisquin amb persones d'alt risc, inclosos els infants.
Altres grups als quals es recomana la vacunació són les persones que
efectuen serveis essencials per a la comunitat, per tal de minimitzar la
interrupció de la seva activitat durant els brots gripals, com policies,
bombers, personal de protecció civil, etcètera, i també als viatgers
internacionals: persones dels grups de risc no vacunades durant la
temporada gripal i que es dirigeixin a zones tropicals en qualsevol època
de l'any o a l'hemisferi sud entre els mesos d'abril a setembre.
Durant les epidèmies anuals de grip emmalalteix entre un 5 i un 20% de
la població. Aproximadament un de cada quatre processos respiratoris
amb febre poden ser deguts a la grip. Les persones que pateixen
malalties cròniques poden necessitar ser hospitalitzades en cas de
contreure-la.
La vacuna antigripal és la millor mesura per prevenir tant la grip com les
complicacions derivades. Les vacunes actuals estan molt purificades i
gairebé no produeixen reaccions locals ni generals.
18
La incidència anual més elevada de la grip es dóna entre la població
pediàtrica; en els més petits és un freqüent desencadenant de
complicacions i hospitalitzacions. Aquesta elevada incidència a l'edat
pediàtrica comporta que els nens siguin la principal font de transmissió
de la grip a la comunitat i que tingui un substancial impacte advers entre
els nens escolaritzats i els seus contactes, com per exemple absentisme
escolar, increment de l'ús d'antibiòtics, visites mèdiques i pèrdua de
jornades laborals dels pares.
La recomanació de la vacunació antigripal anual generalitzada dels nens
en edat escolar i dels adolescents milloraria substancialment els nivells
de cobertura vacunal per a tots aquells que ja tenen una indicació de risc
o una indicació basada en els seus contactes.
L'any 2004, l'Advisory Committee on Immunization Practices (ACIP) ja
recomanava als Estats Units la vacunació rutinària contra la grip de tots
els nens de 6 a 23 mesos d'edat; l'any 2006 va estendre la recomanació
als nens de 2 a 5 anys d'edat, i enguany recomana la vacunació a tots els
nens i adolescents, dels 6 mesos als 18 anys d'edat.
Les recomanacions de l'Asociación Española de Pediatría (AEP) per
aquest any 2008 inclouen als nens sans de més de 6 mesos d'edat que
puguin constituir un risc per als adults malalts que conviuen amb ells i que
no s'hagin de vacunar o no puguin ser vacunats.
També es contempla el cas dels adults que puguin constituir un risc per
als nens que conviuen amb ells: gestants que hagin de parir en els mesos
de l'epidèmia anual, que va de novembre a març, familiars i convivents
amb nens de qualsevol edat afectes de malalties cròniques, personal
sanitari que treballi amb nens en hospitals, centres de salut o consultes
privades, treballadors d'institucions que acullin nens discapacitats físics
o psíquics i treballadors de guarderies.
La recomanació va adreçada també als nens sense criteris de risc però
que els seus pares ho sol·licitin i/o el seu pediatre ho consideri oportú.
El Comitè Assessor de Vacunes de l'AEP promou la sensibilització sobre
aquesta vacuna entre pediatres, metges generals i pares. La seva
evolució lògica en el futur haurà de ser la universalització a tots els nens.
Desde Capio Sanidad
Capio Sanidad
tu salud en buenas manos
Memoria anual
A finales del mes de octubre de 2008 se presenta la Memoria
anual de Capio Sanidad que recopila los datos e información
más relevantes desde el 1 de enero hasta el 31 de diciembre
de 2007. Se trata de una ventana a una gran compañía cuya
meta es una asistencia sanitaria de máxima calidad para
todos.
La Memoria 2007 de Capio Sanidad está divida en diversos
apartados que contemplan todos los pilares sobre los que se
asistenta la compañía, desde la presentación de la
compañía hasta los tres ejes fundamentales de la misma:
nuestros profesionales, pacientes, hospitales y centros.
Curso "Tratamiento de las Fracturas
Vertebrales Osteoporóticas”
Los días 6 y 7 de febrero se celebrará en el Salón de Actos de la Fundación
Jiménez Díaz un Curso sobre "Tratamiento de las Fracturas Vertebrales
Osteoporóticas", cuya dirección esta a cargo de A. Pérez-Higueras y L. Álvarez
Galovich.
El Curso, que se desarrollará a lo largo de dos días, cuenta con los siguientes
ponentes: M. Alfonso, J. Berge, N. Fernández Baillo, J. Palussière, F. Pellisé, A.
Piñera, M. Rauschmann, J. C. Rodriguez Olaverri, P. A. Saura, J. J. Verlaan. La
asistencia al Curso esta sujeta a previa inscripción.
www.capiosanidad.es
19
Capio Hospital
General de Catalunya
ital
p
s
o
H
u
e
t
El
al Vallès
902 53 33 33
Urgències generals i
pediàtriques 24 hores 365 dies
Té acords amb totes les mútues
Capio Hospital General de Catalunya
Entitats d’assegurança sanitària i altres empreses
que tenen acords amb Capio Hospital General de
Catalunya
ADESLAS
AEGON
AGRUPACIÓ MÚTUA COMERÇ INDUSTRIA
ALLIANZ RAS
ARESA
ASISA
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL
ATLÁNTIDA ASSEGURANCES MEDIQUES
AXA
AZKARAN
CAIXA ANDORRANA DE LA SEGURETAT SOCIAL
CASER SALUD
CIGNA
CISNE SEGUROS
CLINICUM SALUT
Entidades de seguros sanitarios y otras empresas
que tienen acuerdos con Capio Hospital General
de Catalunya
DKV SEGUROS
EUROMUTUA SEGUROS
FIATC ASSEGURANCES
GROUPAMA SEGUROS - MEDYTEC SALUD
GRUPO SERSANET
HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS
HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS
Servicios Corporativos
INSTITUCIÓ MEDICINA LLIURE
L'ALIANÇA
LA BOREAL MÉDICA
LA ESTRELLA
MAPFRE CAJA SALUD
MONTEPIO GIRONA
MÚTUA GENERAL DE CATALUNYA P.S.
Mútues d’accidents laborals i malalties
professionals que tenen acord amb
Capio Hospital General de Catalunya
Mutuas de accidentes laborales y
enfermedades profesionales que tienen acuerdo
con Capio Hospital General de Catalunya
ACMAT
ASEPEYO
EGARSAT
FIMAC
FREMAP
IBERMUTUAMUR
LA FRATERNIDAD
MUTUAL FLEQUERA
MUTUAL SALUS
MUTUALITAT NOSTRA
SENYORA DEL CARME
PREVISORA GENERAL
QUALIMEDIC CARD
RTVE
SABADELL MUTUAL
SANITAS
SEGUROS CATALUÑA
SHARED CARE
VITAL SEGURO
VITALICIO SALUD
MÚTUA MANRESANA
Departamento Marketing Capio Sanidad, Octubre 2008
Disposa de totes les especialitats
mèdiques i quirúrgiques
LABORUM
MADIN
MUPA
MÚTUA INTERCOMARCAL
MÚTUA UNIVERSAL
MUTUAL MIDAT CYCLOPS
UNIÓN DE MÚTUAS
Capio Sanidad
tu salud en buenas manos
Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària
www.capiosanidad.es