Download Muchas gracias, José Antonio Coterillo
Document related concepts
no text concepts found
Transcript
ader Revista de l’Associació de Malalts del Ronyó ader Associació de Malalts del Ronyó C./ Pintor Tapiró, 4 - Barcelona Tel. 934 408 800 - Fax. 933 337 070 e-mail: ader@aderrenal.org www.aderrenal.org Fallece el fundador de Ader Muchas gracias, José Antonio Coterillo 110 octubre 2013 SERVEIS ADER Gràcies per donar vida SERVEIS ADER Per a donar els teus òrgans només cal que vagis a la pàgina web de l’OCATT i, al marge esquerre, sota l’epígraf Ciutadania, cliquis a l’apartat La donació. Un cop hi entris, a la dreta hi trobaràs l’enunciat Destaquem, que inclou la possibilitat de descarregar el carnet del donant i imprimir-lo. 1 QUÈ ÉS ADER? Assistència Laboral i jurídica Dies de visita i horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER al Tel. 93 440 88 00 3 Psicologia clínica Dies de visita: a convenir Horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER al Tel. 93 440 88 00 5 Quiromasatge i reflexologia podal Dies de visita: de dilluns a divendres Horari: de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00h Tractaments cervicals, cames, esquena i espatlles Sessions de 45 minuts 2 Altres Serveis Informació, reserva i gestió de places d’hemodiàlisi a altres províncies i a l’estranger 4 Ioga Dies de visita: dimarts Horari: de 9.30 a 11.00 h Preu: 7,20 euros/mes ADER, Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya, és la representant de les persones amb insuficiència renal crònica. És una entitat privada, de caràcter benèfic, d’iniciativa social, fundada l’any 1976 i declarada d’utilitat pública l’any 1987. Des de la seva fundació a l’octubre del 1976, han format part d’aquest col·lectiu moltes persones i totes han treballat per a reivindicar millores en les teràpies substitutives de la insuficiència renal, com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. En definitiva, de la qualitat de vida. ader Associació de Malalts del Ronyó Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona Tel. 934 408 800 · Fax. 93 333 70 70 e-mail: ader@aderrenal.org 6 Dietètica i nutrició Dies de visita i horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER al tel. 93 440 88 00 DEMANEU INFORMACIÓ AL CENTRE ADER, Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona Tel. 934 408 800 · Fax. 933 337 070 / e-mail: ader@aderrenal.org / www.aderrenal.org EDITORIAL José Antonio Coterillo, la fuerza de la pasión N os ha dejado quien, junto con Jordi Bosch, fue uno de los fundadores de ADER, José Antonio Coterillo García quien, además, fue el primer presidente de nuestra asociación. Desde luego, los enfermos renales de Catalunya debemos ser conscientes de lo mucho que le debemos. Sin él, muy posiblemente, nuestra situación sería hoy mucho peor, ya que Coterillo fue un pionero en poner sobre la mesa, allá por el año 1976, una problemática que, si bien seguramente no era desconocida, no había sido observada con la atención que merecía: la de nuestros socios pero también la de los enfermos renales catalanes, por extensión. Porque el gran legado de José Antonio Coterillo no se entiende tan sólo por haber creado nuestra asociación. No, eso, aun teniendo su importancia, podría haberse quedado en un mero acto de voluntariedad y poca cosa más. Pero lo que queda de José Antonio Coterillo es aquella pasión extrema con la que, desde el principio, defendió una causa en la que él también estaba implicado como enfermo. Coterillo era visceral, vehemente y obstinado. Sin esas tres características, no se hubiera podido enfrentar con el éxito con que lo hizo a las administraciones sanitarias de la época y a las que posteriormente vinieron. Este hombre supo ver que había mucho por hacer en 1976, hace ahora la friolera de casi cuatro décadas, para revolucionar la vida del enfermo renal. Desde un punto de vista físico -y no sólo luchando por la búsqueda de la mera supervivencia sino también por las mejoras en la calidad de vida de los pacientes- y también desde el que componen lo que podríamos considerar como efectos colaterales. De modo que su idea a la hora de crear ADER fue que la asociación se convirtiera, como así ha sido, en un referente para todos aquellos que tuvieran relación con el objeto de su existencia. Y a fe que lo consiguió, siempre atento a buscar el resquicio por el cual influir en aquellos agentes sociales y políticos que podían decidir sobre nuestra enfermedad. Y siempre apoyando cualquier viento a favor de la innovación terapéutica. Se nos ha ido un gran hombre, un ejemplo para quienes le siguieron y le seguirán en la cúpula de ADER pero también para el socio, a quien, por cierto, no se abstuvo de enviarle un mensaje: su colaboración es absolutamente necesaria porque la unión hace la fuerza. Y eso lo dice quien tuvo la fuerza de la pasión. Gracias por todo, José Antonio, y descansa en paz. 3 SUMARI 5 JUNTA DIRECTIVA PRESIDENT Antoni Tombas Navarro VICEPRESIDENT 1r Josep Maria Nadal Lozano EVENTOS El Foro Opción Renal 2013 8 ADER Muere José Antonio Coterillo, su legado sigue viviendo Adiós en Barcelona VICEPRESIDENTA 2ª María José Legaz Martín José Antonio Coterillo, el ejemplo de un luchador SECRETARI GENERAL Jordi Molina Coral 12 NOTÍCIES TRESORER Sr. Lluís Surós Batlló La immunoteràpia, una possible via futura per acabar amb el càncer de ronyó Aumentan las posibilidadesde injerto para hiperinmunizado renal VOCAL Sr. Matias Ponsa Saladich El ‘stent’ mejora el acceso al tratamiento para los pacientes en diálisis VOCAL Sr. Àngel Serra Romero VOCAL Sr. Ferran Sánchez Planas DESPATX ADER Primera cadena de trasplantes cruzados en 3 pacientes sin donante altruista Un test de orina puede diagnosticar el rechazo al trasplante renal In memoriam 16 LA ENTREVISTA Teresa Boldú Coordinadora Lluís Llongueras: “Sent perruquer em vaig enamorar de l’ambient de la dona” María Jesús Rodríguez Secretaria SALUT Los problemas de las encías y la insuficiencia renal ADER Revista de la Asociación de Enfermos de Riñón de Catalunya - núm. 110 Redacción y administración: Calle Pintor Tapiró, 4 - Barcelona Tel. 934 408 800 - Fax. 933 337 070 e-mail: info@aderrenal.org www.aderrenal.org Fotografies: Portada: Interior: Foro Opción Renal Archivo Ader Fundació Catalunya Oberta Llongeras Cristina Fernández Vidal Paunero Diaverum José Mª Tomás Antonio Trillo Autoedición: GRAM s.l. Maquetación y diseño: Ramon Rovira Impresión: XAROOL, S.L. Nº de depósito legal: 13267-1981 La revista ADER no participa necesariamente de la opinión de sus colaboradores, siendo ellos mismos los responsables de ella. La revista ADER agradece todas las colaboraciones enviadas a la redacción. 20 24 ACTIVITATS Els Socis d’Ader van dir ‘Sí’ Tot aprenent la cuina sana Dia del Donant: l’Estació de Sants s’estrena com a punt informatiu El Dia de la Immunologia rep el suport actiu d’ADER Un dia d’història i un dia de mar Paelles i transatlàntics 30 INFORMACiÓ Diaverum inaugura un nuevo centro de Diálisis en Barcelona Libre elección informada del tratamiento sustitutivo renal Ader ofereix un nou servei de nutrició i dietètica L’OCATT té nova seu 33 PASSATEMPS Màrius Serra EVENTOS El Foro Opción Renal 2013 El doctor Julio Pascual habló sobre las opciones del tratamiento sustitutivo renal. E l Foro Opción Renal es un evento organizado por el servicio de nefrología de uno o varios hospitales y asociación de pacientes, conjuntamente con Fresenius Medical Care, y proporciona una plataforma de intercambio que reúne a expertos del campo de la nefrología y a pacientes renales con la necesidad de aprender todo acerca de las diferentes opciones de tratamiento que les ayude a tomar una decisión correcta. El primer Foro Opción Renal El pasado 30 de mayo, los servicios de nefrología de la Fundación Puigvert y del Hospital del Mar, junto con la asociación de pacientes renales de Cataluña ADER y Fresenius Medical Care, organizaron en Barcelona el primer Foro Opción Renal. Al evento asistieron más de 40 pacientes en pre diálisis que acudieron en su mayoría acompañados por sus familiares. Entre los asistentes, también se contó con representantes y socios de ADER, médicos y personal de enfermería de ambos hospitales y representantes de Fresenius Medical Care. La Reunión Después de una breve presentación de los ponentes, el Dr. José Ballarín, jefe de Servicio de Nefrología de Fundació Puigvert, resumió de forma precisa las funciones renales, la etiología y la epidemiología de la enfermedad renal crónica (ERC). Posteriormente centró su charla en la importancia de la realización de diagnóstico precoz y revisó las medidas encaminadas a enlentecer la evolución de la ERC, haciendo especial hincapié en la relevancia en una estrecha colaboración con 5 la Medicina Primaria, de la cual la Fundació Puigvert tiene una extensa experiencia. Acto seguido, el Dr. Julio Pascual, jefe de Servicio de Nefrología del Hospital del Mar, centró su presentación en una de las opciones de tratamiento substitutivo renal: el trasplante renal. De forma amena explicó en qué consistía un trasplante renal y cuáles eran las claves para que éste fuera exitoso. Mostró la evolución de los trasplantes renales en Catalunya, una de las más altas del país. Incidió en la importancia de saber que no todos los pacientes son candidatos a trasplante renal y que existen otras opciones terapéuticas que pueden proporcionar una calidad de vida aceptable en aquellos pacientes no aptos. A continuación la Dra. Rosa Ramos, del departamento médico de EVENTOS de su largo camino como paciente renal. De forma muy amena, explicó sus dos etapas dialíticas separadas en el tiempo y la diferencia sustancial en la calidad que experimentó, así como su repercusión en la tolerancia y calidad de vida. Después de dos trasplantes renales fallidos a lo largo de su camino, expresó su satisfacción en relación al estado actual en el que se halla como trasplantado de vivo, hecho que le permite mantener una vida totalmente activa. Los doctores José Ballarín y Julio Pascual. Fresenius Medical Care habló de una de estas opciones: la diálisis peritoneal. Después de una breve introducción de los principios básicos de la diálisis centró la charla en la diálisis peritoneal, y en sus diferentes técnicas. Finalizó su ponencia mostrando las ventajas y desventajas de esta técnica haciendo énfasis en la libertad de movimientos que ésta te permite. Acto seguido, se hizo un breve descanso donde los asistentes tuvieron la oportunidad de preguntar dudas, solicitar información y sobre todo expresar sus inquietudes y sus miedos. Tras el descanso, la Dra. Laura Ribera, Directora Médica del Centro de diálisis de Glòries, presentó la otra técnica: la hemodiálisis, tanto en centro como en domicilio. Después de mostrar gráficamente la importancia de tener un acceso vascular y como se depuraba la san- gre a través de un filtro de diálisis, habló de los aspectos que los pacientes deben tener en cuenta para escoger dializarse en un centro o en el domicilio. Finlizó la charla introduciendo los beneficios de dializarse en un centro NephroCare e invitando a los asistentes a visitar la clínica una vez finalizadas las charlas. Para finalizar la reunión, el Sr. Antoni Tombas, presidente de ADER, hizo una excelente presentación de su experiencia relatando las fases Recalcó la importancia de los lazos familiares durante la evolución del proceso finalizando su ponencia con un agradecimiento al personal sanitario, a familia y amigos y como no, a todos los donantes anónimos que hacían que el camino fuera más fácil. Fernando Sánchez miembro de la junta directiva de ADER dió su testimonio como expaciente en diálisis peritoneal. Una vez finalizada la reunión, los asistentes pudieron resolver mu- Rosa Ramos Laura Ribera. Fernando Sànchez, socio de Ader. Los asistentes tuvieron la oportunidad de preguntar dudas y solicitar información 6 EVENTOS Antoni Tombas, presidente de Ader. Las doctoras Rosa Ramos, Laura Ribera y Antoni Tombas. Al finalizar el evento, más de 30 pacientes tuvieron la oportunidad de asistir al Centro de Diálisis Glorias chas dudas sobre su enfermedad, tratamiento y aspectos cotidianos del dia a dia de un paciente en diálisis. La visita guiada al Centro de Diálisis Glorias Al finalizar el evento, más de 30 pacientes acompañados del personal de Fresenius Medical Care, tuvieron la oportunidad de asistir a una visita guiada al Centro de Diálisis Glorias. Darles a conocer uno de los espa- Asistentes al acto. cios donde podrían realizar una de las modalidades de la terapia renal sustitutiva y acercarles a unos profesionales abiertos a contestar todas sus dudas e inquietudes, era uno de los principales objetivos. En este entorno fue el momento donde volvieron a surgir las dudas: ¿qué pasa con nuestra sangre en el filtro, se mezcla con el agua?, ¿cómo se convierte el agua de red en agua pura?, ¿todos los pacientes pueden realizar la técnica de la hemodiafiltración? Además del interés mostrado por las características de la clínica , el hecho de tener una televisión individual o que se pudieran conectar a internet mientras estaban aquí, fue algo que les sorprendió gratamente. Otros aspectos como la dieta fueron consultados por mucho pacientes. Algunos de los pacientes que asistieron a la visita, y que estaban trasplantados, constataron el gran salto que ha sufrido la técnica y se alegraron del compromiso de NephroCare para ofrecer, sin distinción, a todos sus pacientes, la técnica de la hemodiafiltración, que 7 tanto mejora la calidad y la esperanza de vida. Dar opción a los futuros pacientes a conocer su enfermedad renal más de cerca, ofreciendo el marco óptimo para que pudieran expresar sus dudas, manifestar sus inquietudes y compartir sus experiencias, es el principal motivo que nos lleva a realizar estos eventos. Es un feedbak enriquecedor y muy necesario que ayuda a despejar los miedos y los interrogantes en relación a una enfermedad y las opciones de tratamiento. Queremos apoyar a pacientes y sus familiares para que puedan afrontar esta situación y a su vez les recordamos que no están solos, ya que desde los hospitales, clínicas y asociaciones conseguirán el apoyo y la información que precisan, acompañándolos en este largo recorrido que han empezado. Carles Merino, administrador regional de Fresenius Medical Care. ADER Adiós al fundador de ADER Fallece José Antonio Coterillo, su legado sigue viviendo F ue el gran despertador de conciencias en Catalunya sobre la problemática de la enfermedad renal y, a raíz de ello y para vehicular su lucha, creó -junto a otros socios como Jordi Bosch- la Asociación de Enfermos del Riñón de Catalunya (ADER). Por ello, y aunque pueda resultar un tanto tópico expresarse así, bien puede decirse, sin faltar a la verdad, que aunque José Antonio Coterillo haya fallecido, su alma sigue bien viva y creciendo en forma de esta asociación, como puede demostrar el día a día de la misma. Coterillo falleció el sábado 20 de julio en su Santander natal, a los 65 años de edad, a consecuencia de diversas complicaciones originadas en un doble trasplante de riñón e hígado. Si algo le caracterizó -gracias a lo cual ADER es hoy lo que es- fue su enorme espíritu de lucha y su alto nivel de exigencia en busca de la excelencia en todo aquello en lo que se implicaba. Como su ímpetu en la defensa de los, como él mismo, enfermos de riñón. Una batalla que inició en tiempos de la incipiente democracia, cuando supo aprovechar los vientos a favor de cualquier tipo de reivindicación que significara un avance. Las razones para empecinarse en conseguir que las administraciones y todo aquel que tuviera algo que ver con el tema enfocaran su mirada hacia los afectados por la Insuficiencia Renal Crónica se resumen en una frase que él repetía constantemente y que impactaba en el receptor. “Había que hacer algo porque nos moríamos”, recordaba siempre. Y así fue como, ya viviendo en Barcelona, el día 13 de octubre del año 1976 puso los cimientos para crear ADER en un pequeño despacho de la calle En- rique Granados. Allí se convino que la nueva entidad debía servir de apoyo al enfermo renal pero, más allá de la lucha por esa supervivencia antes apuntada, ADER debía asumir la reivindicación de una mejora de la calidad de vida de sus asociados y también servirles de apoyo en todos aquellos aspectos colaterales de la enfermedad. En ello puso siempre su empeño José Antonio Coterillo dedicando los mejores años de su vida y siempre dispuesto incluso al enfrentamiento, si era necesario, con cualquiera, estuviera en el nivel que estuviera, que no atinara a darle una respuesta satisfactoria a sus inquietudes. 8 En su legado, Coterillo también deja un mensaje, sobre el cuál insistió en tiempos fundacionales de ADER y que repitió en el editorial del número correspondiente al 25 aniversario de esta asociación: “Quienes formamos ADER debemos hacer un frente común y luchar, si hace falta, con todos los medios”. Cabe tomar el apunte. Desde ADER queremos transmitir nuestro más sincero pésame a la familia y amigos de José Antonio Coterillo. Descanse en paz. ADER Adiós en Barcelona De izquierda a derecha: Ángel Segundo, Jordi Bosch, Ana Segundo, Maria Dolores Coterillo y Mari Carmen Banús. E l primer presidente y fundador de ADER, José Antonio Coterillo, fue recordado, también, por los socios y amigos de ADER en una misa en su memoria que se celebró el pasado 4 de septiembre en la iglesia de Santa Maria del Mar de su otra tierra, Barcelona. Durante el acto, tomaron la palabra el actual presidente de la asociación, Antoni Tombas, que dio las gracias al finado, en nombre de todos los socios, por haber iniciado su labor en pro de la mejora de las condiciones sanitarias y de la calidad de vida del paciente afectado de insuficiencia renal. También se dirigió a los asistentes el cofundador de ADER, Jordi Bosch, quien, visiblemente emocionado y con la voz entrecortada, evocó la génesis de ADER, cuando José 9 Antonio Coterillo le fue a buscar para que le ayudara a encontrar una fórmula comunicacional que diera visibilidad a la problemática de los enfermos de riñón y como, poco a poco, el propio Bosch se fue implicando en el tema -a pesar de no estar afectado por la enfermedad- hasta que ADER vio la luz. Seguidamente intervino Ana, sobrina del fallecido, que evocó la figura de su tío desde un punto de vista más íntimo y familiar. Finalmente Antoni Tombas en representación de ADER quiso dejar constancia en este acto su agradecimiento por la lucha y el trabajo realizado en beneficio del enfermo renal mediante una placa evocadora que fue entregada a la familia de José Antonio Coterillo y que recogió su hermana Maria Dolores. ADER José Antonio Coterillo, el ejemplo de un luchador por Miguel Pérez-Quintanilla* S i la memoria no me falla, fue un día, de no se qué mes del año 1977, cuando, en un diario barcelonés, encontré un breve que referenciaba la creación de una asociación de enfermos de riñón. Era la mínima expresión de una noticia y la verdad es que ofrecían muy poca información. Me interesó mucho el tema y decidí intentar localizar a alguien de este grupo de intrépidos enfermos, que quisiera venir a Radio Peninsular en Catalunya a explicarnos qué era esta asociación y qué objetivos perseguía. Así me encontré por vez primera con José Antonio Coterillo. Vino para hablarme de su “invento”, que era la manera con que solía adjetivar aquellas cosas singulares, tanto de forma peyorativa como admirativa. Desabrochándose la camisa, dejando desnudo su brazo, nos enseñó la fístula en la que periódicamente tenía que pincharse para dejar que una máquina limpiara su sangre. Con una vitalidad arrolladora, nos dejó boquiabiertos a todos los que tuvimos la suerte de vivir aquel momento en el estudio, pero la verdad es que colapsó la centralita de llamadas de oyentes que querían saber mas sobre la diálisis. A mí personalmente me ganó para la causa, y desde ese momento me puse a colaborar con ADER, la Asociación de Enfermos de Riñon, laboral primera del Estado, y la primera que salió a la calle reclamando unos derechos que hasta entonces no tenían los enfermos renales. Y él fue el principal artífice de ese milagro que significó el inicio en este país de unas asociaciones de enfermos reivindicativas. Iniciativas como las de Coterillo ayudaron a que un mi- nistro como Ernest Lluch pusiera en marcha la ley de trasplantes del Estado español, la más avanzada en su momento, y la que hoy en día se sigue teniendo como referencia a nivel mundial. Creo recordar que vino acompañado de Jordi Bosch, tambien cofundador de ADER, amigo y persona de vital importancia con el devenir de los años en la vida de nuestro común amigo, José Antonio. Los tres compartimos juntos muchas penas y alegrías. Esa persona, a la que le gustaba presumir de su origen montañés, tenía siempre la mano abierta para quienes necesitaran de su ayuda. Su aparente fragilidad escondía una fortaleza física y mental increíbles, a pesar de estar sometido a la esclavitud de la diálisis desde su juventud con todo el deterioro físico que eso supone. Y, como en tantas y tantas cosas, después de ser pionero en hacerse la diálisis en casa. Años después, en 1983, le trasplantaron un riñón de donante vivo. José Antonio Coterillo nació con un rh cero negativo y esta era, y sigue siendo, una dificultad mayor a la hora de encontrar órganos compatibles. José Antonio siempre decía con orgullo que había vuelto a nacer, que le debía dos veces su vida a una mujer: su madre. Como precisamente por esas fechas yo estaba a punto de ser padre por primera vez, mi mujer y yo decidimos hacer padrino de nuestro primogénito, Miquel, a Coterillo. Para nosotros y para él fue como un gesto simbólico de una nueva vida. Desde entonces creció nuestra amistad y se prodigaron complicidades, confidencias y buena mesa hasta hoy, aunque no siempre con la frecuencia que hubiéramos deseado. 10 Su fortaleza, años después, le llevó a la superación de la necesidad de un segundo trasplante. Y lamentablemente, en esta breve historia que desearía no tener que estar contando ahora, una vez más se cumplió el dicho de que “no hay dos sin tres” y, por desgracia, se hizo realidad en negativo aquello de que “a la tercera, la vencida”. La Parca, que ya había sido burlada dos veces por el fuerte, luchador y astuto montañés cántabro, le cortó las alas de la vida justo cuando estaba a punto de iniciar alguno de esos “inventos” que sólo él era capaz de emprender. Estaba a punto de hacer lo mas difícil. De matar dos pájaros de un tiro. Se trataba de un triple salto mortal: Un doble trasplante de riñón y de hígado con una situación física muy precaria... Luchó lo indecible. De mayo a julio en la UCI del Hospital de Valdecilla y al final, cuando todo auguraba que entre combate y zozobra se saldría una vez más con la suya, ocurrió lo que nadie queríamos ni esperábamos, se salió del juego de la vida para, seguro, allá donde esté, iniciar una nueva batalla para luchar por los que, como él, tengan algo que reclamar. Que se vayan preparando los responsables, no saben aún con quién se la van a jugar. Aquí te vamos a echar mucho de menos, pero a personas como tú, los tuyos, familia, ahijado y amigos, ten por seguro que no te vamos a olvidar jamás, amigo. *Primer periodista colaborador y donante de ADER Aun no ha elegido su destino de vacaciones? Diaverum cuenta con 29 clínicas donde nos encantará ayudarle Si aún no ha decidido donde pasar sus vacaciones este año, Diaverum se pone a su completa disposición. Contamos con 29 centros de diálisis donde ofrecerle un tratamiento de alta calidad con unas condiciones ambientales excepcionales y un trato personalizado. Los centros que hemos puesto en funcionamiento más recientemente en lugares ideales para sus vacaciones son: Maresme cerca de la Costa Brava, Oropesa en Castellón, Cartaya, en la Costa de la Luz de Huelva, Pontevedra, en Galicia y Malaga capital, en la provincia de Malaga. Se encuentran en zonas con una amplia oferta hotelera y cultural. Seguro que disfrutará de su estancia con nosotros. Barcelona - Maresme Castellón - Oropesa Huelva - Cartaya Málaga capital - Malaga Además contamos con otros centros en zonas vacacionales como : Costa del Sol, Comunicad Valenciana o Galicia. Si prefiere el interior disponemos de clínicas en Sevilla, Granada, Jaén, Barcelona … Tambén … • Si viaja en grupo, gestionamos plazas en nuestros centros para grupos, buscando adaptarnos a su plan de viaje. • En el extranjero, Diaverum le ofrece más de 260 clínicas repartidas por todo el mundo. • Visite nuestra página web www.diaverum.es/dialisis-de-vacaciones !Contacte con nosotros! Teléfono: +34 91 670 76 63 e-mail: spain@diaverum.com www.diaverum.com 11 NOTÍCIES Segons el doctor Antoni Ribas, màxima autoritat mundial en aquest sistema de curació. La immunoteràpia, una possible via futura per acabar amb el càncer de ronyó E l doctor Antoni Ribas, professor d’hematologia i oncologia i científic investigador del Jonsson Cancer Center de la Universitat de Califòrnia – Los Angeles (UCLA), va ser el ponent convidat al dinar de la Fundació Catalunya Oberta, que va tenir lloc el passat 16 de juliol. En l’acte va parlar de les millores en el tractament del melanoma, tot destacant com la immunoteràpia pot significar, en principi, la fi del melanoma i, en un futur, la possible eradicació d’altres tipus de càncers, com ara el de ronyó. Ribas, primera autoritat mundial en immunoteràpia, va decidir especialitzar-se en el tractament del melanoma poc després d’arribar a la UCLA l’any 1996 al constatar que hi havia poca recerca sobre aquest tema, un cop derivada en metàstasi. Tot i assegurar que aquest tipus de càncer normalment es cura amb cirugia considera que cal “desenvolupar teràpies directes i estimular el sistema immunitari perquè l’ataqui directament”. El gran avenç: la immunoteràpia Al llarg de la seva intervenció el doctor Ribas va anar desenvolupant les investigacions, resultats i millores que l’equip que ell dirigeix han aconseguit en el tractament d’aquest càncer fins arribar a la immunoteràpia, un tractament innovador i d’èxit que pot suposar el principi de la fi d’aquesta malaltia. Segons el doctor, les millores en el tractament han arribat perquè han entès la biologia del càncer quan hi ha metàstasi i, tot i que encara no funcio- na de forma perfecta, en dos anys han avançat molt. La creació dels nous fàrmacs relacionats amb la immunoteràpia suposa un gran avenç en el tractament del càncer, ja que en lloc d’atacar directament les cèl·lules tumorals l’equip del doctor Ribas ha aconseguit habilitar el sistema immunològic per què ataqui aquestes cèl·lules; es a dir, els limfòcits T que es troben a la sang estan ‘entrenats’ per cer se n’amagui. Amb aquest nou tractament han aconseguit respostes d’entre el 40 i el 50%, xifres esperançadores i inaudites fins ara. A més, han constatat que, a diferència d’altres teràpies, els beneficis del tractament es mantenen a llarg termini sense que apareguin noves cèl· lules cancerígenes. El nou repte és aconseguir aplicar aquests resultats positius en el melanoma en altres càncers com el de pulmó o de ronyó, amb moltes alteracions genètiques. Per això creu que els càncers induïts per virus, com el de cèrvix o el de ronyó, haurien de respondre favorablement al nou tractament. Tot i això destaca que no és la localització del càncer el que determina el tractament, sinó la seva pròpia biologia. Per això va explicar que volia “entendre la biologia que porta el tractament per tirar enrere si cal per millorar-lo a pacients que no responen”. El doctor Ribas va aprofitar la seva intervenció a l’acte per afirmar que el nivell de coneixement i tractament oncològic a Espanya és molt bo i que no cal viatjar a Estats Units per obtenir més bon resultat. Tot i criticar el sistema de salut americà, en què milions de ciutadans no disposen de coreconèixer els virus i els patògens, però bertura sanitària i les prioritats no esno el càncer. És per això que aquest tan ben enfocades, creu que a Espanya, equip d’investigadors va decidir alterar amb un sistema de sanitat universal, es genèticament aquests limfòcits aga- gasten molts diners innecessàriament i fant un receptor per què fossin capa- que, per tant, el model ideal seria una ços de reconèixer el càncer i atacar-lo. barreja dels dos models. D’aquesta manera s’aconsegueix bloquejar el PD-1/PD-L1, un fre del sisteFont: Fundació Catalunya Oberta ma immunitari que permet que el càn- 12 NOTÍCIES La posibilidad de encontrar órgano es de 1 entre 40.000 habitantes Aumentan las posibilidades de injerto para hiperinmunizados renales L os pacientes renales hiperinmunizados, que están esperando un riñón con antígenos leucocitarios humanos (HLA) similares a los suyos y que responden de forma adversa al resto, se beneficiarán del nuevo plan de trasplantes renales, ya que serán los primeros en la lista en cuanto se encuentre un órgano afín en cualquier parte de España, según indicó Manuel Muro, del Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca, de Murcia, en el XXXVII Congreso Nacional de Inmunología que se ha celebrado en Salamanca entre el 30 de mayo y el 1 de junio. Aunque el plan está todavía en fase de borrador, se espera que mejore la situación para estos enfermos. Cotejar datos “El plan nacional permitirá al inmunólogo que tenga un donante cadavérico cotejar la secuencia de antígenos del órgano donado con la base de datos de la Organización Nacional de Trasplantes (ONT) y poder encontrar así pacientes hiperinmunizados de toda España que tendrán prioridad en recibir ese órgano, ya que su espera de un riñón compatible puede ser muy amplia, incluso de años”, ha adelantado a Diario Médico este experto que ha recordado además que hasta la fecha no existía tanto contacto entre comunidades sobre pacientes renales hiperinmunizados. “Ahora se hace con criterio regional de cercanía y no existe mucha oferta para estos problemas de compatibilidad. Se ofrecen dos o tres al año, pero en breve un paciente de este tipo de Canarias podrá beneficiarse antes del riñón de cualquier punto de España que tenga las características del que necesita”. El gran problema para estos pacientes es que su probabilidad de encontrar un órgano con un HLA similar al suyo es de uno entre 40.000 habitantes. La lista de espera para hiperinmunizados con una tasa de anticuerpos superior al 75 por ciento afecta a unos 250 pacientes, lo que supone el 6 por ciento de la lista de espera renal nacional. FUENTE: Diario Médico El ‘stent’ mejora el acceso al tratamiento para los pacientes en diálisis S egún un estudio presentado en el congreso anual de la Sociedad de Radiología Intervencionista , la implantación de un stent -cánula cilíndrica que se coloca dentro de una estructura anatómica o conducto corporal- beneficia notablemente a los pacientes que reciben un tratamiento de diálisis por un largo periodo de tiempo. “La diálisis es un tratamiento muy exigente, y cualquier cosa que impida que los sitios de acceso fallen y que reduzca la necesidad de someterse a tratamientos invasivos de cirugía mejora mucho la calidad de vida del paciente”, afirma Ziv J Haskal, profesor de radiología vascular e intervencionista de la Universidad de Maryland en Baltimore (Estados Unidos). La fase final de la enfermedad renal significa que los riñones han fallado y no pueden filtrar más los elementos tóxicos de la sangre. Esta condición es fatal si no se realiza un transplante de riñon o la diálisis para prevenir la intoxicación sanguínea. Una fístula arterioveno- sa facilita el acceso de la diálisis y conlleva la creación de un vaso sanguíneo natural de derivación, sin embargo muchos pacientes, especialmente aquellos que están demasiado débiles para someterse a una cirugía invasiva, tienen un injerto arteriovenoso. “Este área donde se implanta el injerto, que permite a la sangre refluir desde el brazo hasta llegar al corazón, tiene turbulencias particulares”, afirma Haskal. “Esta turbulencia tiende a aumentar el tejido por los extremos. El método de la aplicación del stent no sólo reabre la vena, sino que gira al injerto colocándolo en un flujo en línea, lo que permite a la sangre entrar por la vena desde un ángulo más natural”, añade el experto. 13 FUENTE: Diario Médico NOTÍCIES Primera cadena de trasplantes cruzados en 3 pacientes sin donante altruista E l Hospital Clínico de Barcelona, el Hospital Universitario de Bellvitge y el Hospital Carlos Haya de Málaga han realizado una cadena de tres trasplantes cruzados de riñón. Tanto los donantes como los receptores se encuentran en perfecto estado. Los receptores del Clínico y del Carlos Haya eran incompatibles con sus cónyuges, y el receptor de Bellvitge tampoco era compatible con su hermano. Una vez determinada la cadena de trasplantes, en el Hospital Clínico se hizo la extracción del riñón del donante del paciente de Andalucía, que fue trasplantado con éxito. De manera simultánea se realizaron las otras dos extracciones y trasplantes correspondientes al Hospital de Bellvitge y en el Hospital Carlos Haya. Todo el proceso ha sido coordinado desde la Oficina de Intercambio de la Organización Catalana de Trasplantes (Ocatt) y desde el Hospital Carlos Haya, en colaboración con la Organización Nacional de Trasplantes (ONT). Desde la aprobación del Programa nacional de donación renal cruzada de España promovido por la ONT, desde el año 2011 se han realizado 15 cadenas de trasplantes (dos de ellas ya incluían a tres personas pero con donantes altruistas). En total se han realizado 32 trasplantes. Cataluña ha participado en 13 de estas cadenas, que han permitido 26 trasplantes, 15 de los cuales se han hecho en hospitales catalanes. FUENTE: Diario Médico LOTERIA DE NADAL ADER Els números son: 18396 - 65029 Tenim a la vostra disposició les butlletes de participació. MOLTA SORT! El preu de la butlleta es de 3€ 14 NOTÍCIES Un test de orina puede diagnosticar el rechazo al trasplante renal L os análisis de tres biomarcadores en la orina de los receptores de un trasplante de riñón puede diagnosticar y predecir un rechazo del trasplante, según revelan los resultados de una prueba clínica financiada por el Instituto de Alergias y Enfermedades Infeccionas (NIAID), de Estados Unidos. El test para biomarcadores se presenta como una alternativa no invasiva a la biopsia estándar en este tipo de trasplantes. De acuerdo a los datos de la investigación, aproximadamente entre un 10 y un 15 por ciento de los receptores de un trasplante de riñón experimenta rechazo del órgano en menos de un año después de la intervención. Por eso, Daniel Rotrosen, director de la división de Alergia, Inmunología y Trasplantes del NIAID, explica que “un test de rechazo no invasivo permitiría potencialmente a los cirujanos más exactitud en el control de los receptores de riñón, modulando las dosis de fármacos inmunosupresores para extender la supervivencia del riñón trasplantado”. Para el estudio, publicado en New England Journal of Medicine, científicos de clínicas recogieron muestras de orina de 485 receptores de riñón desde tres días hasta aproximadamente un año después del trasplante. Los investigadores, liderados por Manikkam Suthanthiran, del colegio médico Weill Cornel, en Nueva York, y Abraham Shaked, de la escuela de medicina de la Universidad de Filadelfia, evaluaron los niveles de las células de orina de varios biomarcadores que previamente se habían asociado con el rechazo. Fuente: Diario Médico In memoriam: E l soci Josep Cases Arazo ens va deixar el dia 2 de juliol, a l’edat de 75 anys. Cases sempre va ser un home força implicat en diverses causes i ADER no va ser aliena a aquest torrent d’inquietud que demostrava. També cal ressenyar-ne l’esperit crític i dialogant quan es tractava de questions importants per a l’Associació. Un cop trasplantat, ara fa aproximadament una dècada, no va deixar de mantenir aquesta actitud participativa. Tampoc és entre nosaltres el soci Salvador Serral Flix, que ens ha deixat fa pocs dies. Des d’ADER volem adreçar el nostre més sentit condol als familiars i amics de Josep Cases i de Salvador Serral. Descansin en pau. 15 L’ENTREVISTA L’ENTREVISTA Lluís Llongueras: “Sent perruquer em vaig enamorar de l’ambient de la dona” Pau Valero ‘Être Llongueras’ Salvador Dalí, gran referent per a Lluís Llongueras, va escriure una inclassificable òpera que duia per títol Être Dieu (Ser DÉu) i un -i perdoni el lector que parli en primera persona- no aspira a tant. Però, havent-me assegut i conversat amb Lluís Llongueras, havent vist el torrent de creativitat multidisciplinar d’aquest incontestable singular -que, d’altra banda, projecta en qui té a prop una afabilitat, un caliu i una proximitat absolutament sincers-, un voldria ‘Être Llongueras’. I ho voldria perquè, tot i que qui escriu aquestes línies no té precisament gaire modèstia -ni falsa ni vertadera, com, d’altra banda, fa l’efecte que tampoc té el nostre artista-, reconeix la dificultat d’estar a l’altura que correspon a l’hora d’escriure aquestes línies, si vol, acostar-se al model. Si la fita no s’ha assolit, com a mínim desitjaria que aquest text fos suggeridor de la veritable magnitud del protagonista de l’entrevista que vostès llegiran a continuació... Si volen, és clar. 16 L’ENTREVISTA Creia parlar amb el capità Moore, quan em va dir: ‘el senyor Dalí sóc jo’ Moltes vegades l’hem vist vestit d’una manera, diguem-ne, extremada, arriscada... -Sempre ho procuro. La camisa sempre per fora, sense corbata... Escolti’m: al 99% de la resta de la humanitat, això ens quedaria fatal i a vostè li queda fantàstic. Com s’ho fa? -S’ha de saber portar les coses i s’ha de tenir un esperit. No t’has de sentir ridícul. Al contrari, jo vull cridar l’atenció. Ja ho volia quan era jove i vaig aconseguir-ho i m’he convertit en una persona coneguda i no puc deixar de ser-ho ara. I, a més, em fa gràcia. Em fa sentir jove. Si no portes corbata i portes coll rodó, vas modern; si portes la camisa per fora, et treus anys, i amb les americanes s’ha d’anar molt en compte perquè cal que siguin molt especials. Sempre busco coses que siguin diferents, que siguin especials. Jo m’hi sento bé. Potser, això és l’elegància... -No, això no és elegància. Perquè l’elegància... És clar, qui te raó, al final? Tot és relatiu. Potser sí que el que destaca pugui ser elegant però, en opinió de la gent que escriu i dels intel·lectuals, elegància és classicisme. Llavors, a mi ja no em va. llibres, a banda dels professionals-. Sí que m’hi sento de renaixentista i és que com que he estat, tota la vida, veient com de meravellós, sublim i extens era Leonardo... O en Dalí, que va escriure, va pintar, va fer de tot... Potser no va prémer el botó per a fer fotografies però sabiia com posar la llum, en tenia el sentit. I d’entre totes les seves vocacions, es va decantar per la perruqueria. Per què aquesta elecció? -Bé, jo el que feia era dibuixar i cap els dotze o tretze anys, pintar. Feia natures mortes... I els meus pares, en veure que els dibuixos em sortien bé i fàcils, em van pagar tot un any a Belles Arts. Jo era un col·leccionista d’obres de Vermeer, de Rafael, de Dalí, de Rembrandt... i no em sentia capaç d’arribar a ser com aquests grans genis. Però, és clar, llavors, el meu pare em va fer treballar i vaig provar de venedor de robes per a fer vestits, també en una pastisseria i vaig dir-me: -Escolta, això no va bé-. I com que ell era modista... Un dels més prestigiosos de l’època a Barcelona... Doncs potser el que cal és ser artista per a mostrar aquest atreviment. -Sí, sí... Has de tenir un esperit diferent: atrevit, creatiu. Cal saber captar allò que és diferent i valorar-ho. I això és el que faig. Sempre li diuen que sembla renaixentista. S’hi veu així? -Jo m’hi veig perquè per a mi l’estètica és vital. Jo dibuixo i també faig un tipus de pràctica que no es feia al Renaixement, com és la fotografia. I faig escultura i faig pintura, escric -tinc diversos “Espera”, per Lluís Llongueras. 17 -Efectivament. I em va dir: Per què no proves de ser perruquer? I em va encantar estar entre tantes dones. I per això sóc perruquer, perquè em vaig enamorar de l’ambient de la dona. Bona elecció, finalment... -Home, sí... Tot i que potser en la renúncia hi va haver una equivocació, qui sap. Potser hauria arribat a ser un pintor, un escultor o ambdues coses. Si en lloc de començar als quaranta cinc anys a treballar l’art a fons, hagués començat als disset o divuit anys, hauria arribat molt més lluny. Moltes facetes artístiques, doncs. I potser també ha estat actor, perquè, sent d’Esparreguera, potser ha sortit a la Passió! -Sempre! De què fa? -Ha, ha... Hi vaig fer de nadó, amb pocs mesos, en braços de la meva mare. Com que el meu pare cuidava la roba i posava bé les túniques i feia vestits de dimoni, de centurió..., hi anava cada diumenge, cada festa, cada representació. Ara hi va part del poble; llavors hi anava tot el poble. Després, com que ja estava habituat a l’escenari, en aquell quadre en què Jesús diu: “Deixeu que els nens s’acostin a mi”, jo hi era. I després, de més gran, amb la branca de llorer, fent de poble a l’entrada de Jesús. Això m’ha ajudat molt a no tenir por escènica. Abans, em deia que no es podia equiparar a aquells genis que admirava però, en canvi, com a perruquer podem dir que és el millor del món.? -En aquest moment, és veritat que diuen que ho sóc. I quan han de treure un nom treuen el meu, a Anglaterra o a França o als Estats Units. Això és maco. És el treball seguit i esforçat de tota una vida. I sóc pràcticament l’únic perruquer que ha escrit llibres i ha fet DVDs. I això et dóna una gran satisfacció, és com un reconeixement a una vida de molta feina i molt creativa, sempre buscant formes noves, perquè buscar nous pentinats és com buscar noves formes d’escultura o de pintura. L’ENTREVISTA L’ENTREVISTA I més enllà de vostè, sembla que els catalans -i també els espanyols- estan entre els millors d’arreu del món. -Sí, en tots dos casos som dels millors. I Catalunya encara dóna més perruquers coneguts. El fet que hi havia una escola d’alta perruqueria a Barcelona, -com una altra que hi ha a Londres-, a ha comportat que s’hagi fomentat la formació, la inquietud i la creativitat. Jo mateix he fet diversos xous i fa quaranta-dos anys que organitzo unes jornades tècniques. I a la meva època hi havia tres o quatre noms; ara, si hagués de fer una llista només de Catalunya, n’hi ha dos-cents. Bons! I si són d’Espanya n’hi ha potser cent-cinquanta més. Crec que és una expansió que he provocat a bastament i no em vull posar medalles, però és la realitat... Escolti’m, ja que hi som i, sobretot, de cara a les senyores, quines seran les properes tendències en perruqueria? -Ja no hi ha tendències, la gent va com li agrada i la clau rau a fer a la persona el que necessiti. Qui se senti malament amb el cabell i no sàpiga com sortir-se’n, que vagi al seu perruquer o perruquera de confiança i li digui: “Escolta’m, jo vull veure’m bé. A veure, estudiem-ho, discutim-ho”. Discutir-ho, sí; no dir: “Fes-me el que vulguis”, sinó tenir una conversa molt professional. Perquè, en definitiva, no hi ha modes però sí hi ha bon estil. Modes, no, però sí pentinats que fan història. Per a vostè, n’hi ha un de força especial... -Ja!, la perruca de Dalí! Efectivament... -Es clar, perquè és un rècord Guinness de perruca més gran... Jo coneixia aquesta obra de Dalí. Em sembla que era en un exemplar de la revista Collier del qual ell va arrencar un full i va pintar, sobre la cara de la Mae West, en guaixo, una cambra: el cabell eren les cortines, la boca era un sofà, el nas, una xemeneia; els ulls, uns quadres. I va dir: “Això es pot fer de veritat i tu has de fer la perruca”. xós, i ell, allà, tenia molt de nom. I se’m va ocórrer de trucar al 003 (llavors, informació telefònica) i vaig demanar: “Salvador Dalí i Domènech”. “¿Y esto, dónde es?”, em van respondre. “Port Lligat”, vaig dir. “No lo encuentro”, va fer. “Bueno, pues mire por Cadaqués”, li vaig resoldre. “Ah, sí -finalment havia encertat l’altra veu-, tome nota”. I li truco. Se’m posen al telèfon: “Digui?”. “Deu ser el secretari, el capità Moore”, vaig pensar. “Volia parlar amb el senyor Dalí”, vaig dir. “Què vol vostè del senyor Dalí?”, em va respondre aquella veu. I li vaig explicar que jo feia muntatges, que inaugurava una sala i li vaig demostrar que era un gran admirador seu, tot explicant-li què era el que m’agradava dels seus quadres. Total, que li vaig comunicar el dia, l’hora i l’adreça i hi vaig afegir: “Per favor, seria tan amable de dir-l’hi al senyor Dalí?” I em va respondre: “El senyor Dalí, sóc jo”. Em vaig quedar...! Com era Dalí en el cara a cara? Era tan histriònic com en la imatge que projectava? -No! Era normal, com ara estem parlant tu i jo... Bé, també feia ximpleries: “Aixòòòò has de rrrrrecordar-hooo, no te n’obllllidisss mai”. Llavors canviava el to de veu. Jo he estat vint-i- Els homes sensibles també hem de lluitar per les dones Però a Salvador Dalí ja el coneixia, com va ser la seva primera trobada? -Jo, a París, inaugurava un saló molt lu- 18 L’ENTREVISTA set anys amb ell, pentinant-lo, fent-li perruques... Quantitat de coses. Fins i tot, algunes vegades, tant a París com a Barcelona, si no tenia la seva dona o l’Amanda Lear em venia a buscar per passar la tarda o per anar a sopar, i quan veies el ressò que tenia la seva figura t’adonaves que era un català universal, total. Tant en sap, d’ell, que, fins i tot, n’ha escrit la biografia... -Sí, li he escrit una biografia, de la qual es va fer un tiratge excepcional, de 30.000 exemplars. I és excepcional perquè els tiratges en aquest tipus d’obra són molt inferiors. I és una biografia que, segons bastants intel·lectuals que conec, com la poetessa Marta Pessarrodona, és una de les millors biografies que hi ha de Salvador Dalí, si no la millor. Una altra cosa que crida l’atenció -i ara tornem a vostè- és aquesta mena de joventut eterna. -No la tinc, la joventut eterna. Estic més bé, per la meva edat -que n’aca- bo de fer setanta-set- que la majoria, però noto coses de la vellesa, petites coses. A vegades a l’escriure, dius: “Ostres, a veure, què et passa?” A més, és clar, com que sóc assessor d’imatge, un dels primers que van sortir amb aquest nom, tinc trucs. Un, pel fet que tinc el bigoti i la barba blancs al cent per cent. Més que el cap. El cap no me’l toco: és tal qual. Però al bigoti m’hi poso una mica de tint. Tint Llongueras, és clar. Suposo que també l’ha rejovenit molt la seva passió per les dones. -Molt. I, a més, m’he casat amb una dona que té 27 anys menys que jo, la Jocelyn, i això, l’esperit d’ella, t’ajuda; això rejoveneix molt. A més, és perfecte pel que jo necessito, pel que necessito sentir: pel respecte, pel carinyo, per tot. És una passada. Què és, per a vostè, la dona? -És el complement ideal -com l’home ho és per a elles; si fos dona, admiraria els homes.- Si no fos un complement no existiríem ni tu ni jo. I l’admiro perquè, a més, m’atrau, li trobo bellesa. És una meravella. M’inspira, em fa sentir bé, em cura de tots els mals. Per a un home, una dona és la medicina. Per cert, hi ha una cosa que vull dir, i de la qual estic molt orgullós. I és que acabo de presentar un assaig que es diu El sexo femenino. Aquest llibre és el meu homenatge a la dona, la meva defensa de la dona per tant com la respecto i perquè la dona mereix que tots tinguem més consciència que també els homes som qui hem de lluitar per elles. Els homes sensibles també hem de lluitar per les dones. “Oblit”, una mostra de l’art d’aquest renaixentista universal. “La vida, sigui com sigui, val la pena” Vostè transmet energia. Li demano que, aprofitant l’avinentesa, llanci un missatge de força als nostres malalts de ronyó. Apa!, digui el que vulgui! -Els diria que no baixin mai la il·lusió de viure, perquè s’ha demostrat que gent que ha perdut una cama, un ull; gent que té problemes físics de qualsevol tipus com és el cas dels malalts renals, s’adonen de cada moment de la vida -poder veure una pel·lícula, llegir un llibre, sortir, passejar... respirar l’aire-, de com és de maco tot allò que podem veure amb els nostres ulls. Veus la importància de la vida... La gent pel carrer, les àvies, els nens petits, les dones guapes, els homes masculins o ben musculats... Jo el que recomano és que no perdin la il·lusió per la vida, mai, perquè la vida, sigui com sigui, val la pena. 19 SALUT Los problemas de las encías y la insuficiencia renal Miguel Angel Carreño Hernández Director médico Clinica Dental Miravé E n anteriores artículos hemos visto cómo los problemas renales pueden tener una afectación concreta en la salud dental. La capacidad de filtración de los riñones se ve afectada, con lo que que un exceso de urea y derivados nitrogenados implica que algunos productos amoniacales puedan estar presentes en la saliva. Se da también una alteración en la salivación (puede verse afectada también en su cantidad) y su composición, esto tiene un papel fundamental en la salud bucodental, por su constitución y PH (acidez). La composición y PH de la saliva implica, aún sin patología renal, que algunas personas tienden a acumu- lar más “sarro” que otras, puesto que la composición varía En el caso concreto de la insuficiencia renal, el estado urémico propicia la formación de cálculos dentales, que favorecen la acumulación de placa dentobacteriana. LA ENFERMEDAD PERIODONTAL (DE LAS ENCÍAS) La enfermedad periodontal es una afectación infecciosa de la salud bucodental causada por las propias bacterias que colonizan la boca de manera habitual. Podemos distinguir dos grandes grupos de enfermedades periodontales: las gingivitis y las periodontitis. La gingivitis es las enfermedad 20 que únicamente afectan a las encías, es decir a los tejidos blandos que protegen los dientes. El síntoma más habitual de la enfermedad periodontal es el enrojecimiento de encías, también el sangrado espontáneo o con el cepillado o el uso de seda dental. Pueden aparecer otros indicios como el mal olor o mal sabor de boca, sensibilidad al frío y al calor, el cambio en la posición original de los dientes, la apariencia de dientes alargados (al retraerse la encía), dolor o incluso movilidad de las piezas dentales. Cuando las bacterias se acumulan bajo la encía, pueden organizarse y producir gingivitis, si ésta no se trata puede progresar a periodontitis Utilizamos el término periodonti- SALUT tis para describir un grupo de enfermedades multifactoriales que conllevan la destrucción progresiva de las estructuras que unen dientes con maxilares (también llamado aparato de soporte), estaríamos hablando del ligamento periodontal, cemento radicular y hueso alveolar. Si no es tratado, este proceso conlleva -en última instancia- a la pérdida de la pieza dentaria. Se produce la enfermedad en aquellas personas que han acumulado excesiva cantidad de irritantes locales, desbordando así su capacidad de defensa. El origen patógeno de esta enfermedad implica, en un principio, la colonización del microambiente gingival de un huésped susceptible por una bacteria procedente de la placa dental. A partir de ahí, la mayoría de la destrucción de tejidos característica de la periodontitis es una respuesta del huésped contra estos organismos. Con mucha frecuencia se produce enfermedad periodontal en aquellas personas que genéticamente están predispuestas a ella, son más vulnerables pues su sistema defensivo a nivel de encías funciona peor. Un factor determinante en la severidad de esta enfermedad es la salud general. Hemos visto que en el caso de la enfermedad renal la predisposición a ello es mayor, si unimos la afectación renal a la predisposición genética podemos pensar que la afectación de la salud gingival es altamente probable. La periodontitis no sólo afecta la salud bucodental sino que puede comprometer gravemente la salud general de la persona. Se ha relacionado su presencia con el incremento de riesgo de aparición de enfermedad coronaria. Existen muchas similitudes entre la patología vascular inducida por bacterias y la tendencia a la acumulación de placas en las paredes arteriales (aterogénesis). El principal mecanismo de acción entre la periodontitis y la cardiopatía isquémica radica en el efecto que las bacterias y sus endotoxinas producen sobre las reacciones inflamatorias, los procesos hemostáticos (de coagulación) y las alteraciones en el metabolismo de los lípidos (grasas). Como vemos, las consecuencias de la enfermedad de las encías pueden ser graves. EL TRATAMIENTO DE LA ENFERMEDAD DE LAS ENCÍAS; LA PERIODONCIA. La Periodoncia es la rama de la odontología que trata las enferme- 21 dades de las encías y del hueso que soporta al diente. Estudia la prevención, diagnóstico y tratamiento de enfermedades y condiciones que afectan a tejidos que dan soporte a los órganos dentarios (periodonto) y a substitutos implantados, para el mantenimiento de la salud, función y estética de dientes y sus tejidos adyacentes. En el caso de enfermedad periodontal, el primer paso en el tratamiento de encías es hacer una “higiene” (lo que conocemos como “limpieza”). Consiste en la eliminación mecánica del sarro superficial con un aparato de limpieza que lo desincrusta mediante la emisión de ultrasonidos y agua. Es un procedimiento sencillo y que se suele considerar sólo como el primer paso para luego proceder a limpiar el sarro verdaderamente problemático, el que se acumula bajo la encía. El periodoncista, en el caso de periodontitis, debe eliminar todo residuo de placa y cálculo hasta la raíz del diente por medio del procedimiento que se conoce como raspado y alisado radicular (también se emplea el término curetaje). El tratamiento periodontal consiste en erradicar la infección existente a base de eliminar mecánicamente el sarro, las bacterias del interior de las bolsas y las toxinas que ellas han producido y han quedado impregnadas en la superficie de la raíz, en zonas no visibles. Es necesario un alto nivel de especialización dado que a menudo se trabaja a ciegas y en espacios muy pequeños, el tacto de la persona bien entrenada es la única arma para eliminar, de una manera efectiva, los irritantes bacterianos.A menudo es preciso hacer varias sesiones de raspado pues conforme los tejidos se van desinflamando se puede ir eliminando de manera más efectiva, la presencia de depósitos más profundos. Es fundamental también la colaboración entre profesional y paciente para trabajar conjuntamente en eliminar la infección de manera efectiva y mantener los resultados deseados a lo largo del tiempo. El periodoncista informa de cómo SALUT aportar encía donde ya no existe, se utilizan zonas donantes que no se vean perjudicadas (normalmente zona de encía del paladar), se suturan a la zona sin encía adecuadamente y se recupera el aspecto estético de la sonrisa. EL PERIODONCISTA Y EL ENFERMO RENAL La enfermedad renal es un factor fundamental -en muchos casos- de desarrollo de enfermedad periodontal. La prevención es fundamental y, además de la higiene a llevar a cabo en casa, las visitas al dentista, así como las higienes dentales periódicas) deben considerarse con especial importancia. La especialización como periodoncista del odontólogo que vaya a evaluarle -y tratar, en su caso- puede marcar una diferencia fundamental a la hora de solucionar el problema y mantener la salud bucodental y general en óptimas condiciones. Fundamental es también que el paciente con insuficiencia renal comunique al profesional sus circunstancias concretas de afectación y tratamiento. Él evaluará cuáles son las necesidades específicas para su caso y tomará las precauciones debe realizar el paciente su higie- LA CIRUGÍA PERIODONTAL necesarias teniendo en cuenta los ne oral personal, la mayoría de las En ocasiones el periodoncista no factores que puedan influir (medipersonas piensan que se cepillan puede llegar a eliminar todos los cación, factores de coagulación, etc. adecuadamente, cuando la realidad acúmulos e irritantes bacterianos que ya hemos visto pueden tener suele distar de ello. con el raspado, bien porque las bol- importancia al tratarse de trataAdicionalmente se puede recetar sas son demasiado profundas o por mientos delicados que implican los antibióticos para la completa cura- existir otras dificultades de acceso, tejidos y el sangrado). ción de la enfermedad periodontal, en ese caso, el profesional consideSi usted piensa que puede tener aunque no se utilizan de manera rará el uso de la cirugía periodontal. alguno de los síntomas que hemos sistemática para su tratamiento ya Es una técnica con la que se accede descrito lo indicado es una visita al que las bacterias que la producen a toda la superficie de la raíz, pu- profesional para obtener una evason bacterias habituales del medio diendo limpiarla perfectamente y luación adecuada. Ya hemos visto oral y al pasase el efecto del an- creando unas condiciones y forma cómo la enfermedad periodontal es tibiótico colonizarán las encías de de la encía que permitan mantener progresiva y de consecuencias evennuevo. la salud en el futuro. tualmente graves, la prontitud a la Una vez superado el periodo de Hemos visto también cómo en hora de evaluarla es fundamental. recuperación, los dientes vuelven muchos casos la encía puede habera fijarse por el proceso de cicatri- se retraído hasta dejar al descubierzación pero debe mantenerse una to la parte de los dientes normalClinica Dental Miravé estricta higiene bucal, mejorando la mente cubierta por tejido, dando Travessera de Gracia,71 Bajos técnica de cepillado, usando el hilo un antiestético aspecto de diente Tuset 36, Bajos dental y el enjuague bucal, además alargado. La periodoncia también T. 932 176 889 08006 Barcelona el paciente debe asistir periódica- cuenta con una herramienta para www.clinicamirave.es mente a los controles periodontales solucionar este problema, la cirugía info@clinicamirave.es para verificar que la enfermedad no plástica gingival. resurja. El injerto de encía consiste en 22 23 ACTIVITATS L’ENTREVISTA Festa solidària a benefici dels malalts de ronyó Els Socis d’Ader van dir ‘Sí’ Els socis d’ADER, i fins i tot molts que no ho són, van respondre com cal fer-ho quan es crida a la solidaritat -i més si la crida comporta diversió-, tot acudint en massa a la festa que, el dia 6 de juny, va servir per a recaptar fons per la lluita contra les malalties renals. T ot i que d’entrada el mateix lema de l’esdeveniment, Digalisi, semblava indicar que els beneficiaris de la recaptació serien els pacients en diàlisi, són tots els afectats els que es beneficiaran de la recaptació que es va fer. Una festa a la qual, per cert, van voler contribuir desinteressadament els grups musicals Mayday i Príncipe Rana, tot i que finalment no va ser possible. I és que els responsables de la Sala Sol -on es va dur a terme l’esdeveniment- van posar tot tipus de traves a les actuacions; després d’haver arribat, dies abans, a un acord amb els dos grups sobre les condicions d’instal·lació, sorolls i tot allò que fa referència a una actuació en directe. El mateix dia i sense previ avís, se’ls va cancel·lar l’actuació. Així que l’animada gent que va anar al local es va haver de conformar amb música enllaunada per a ballar. Ja cap al final, es va passar un vídeo on diverses persones explicaven les raons per les quals cal dir sí a l’hora de millorar la qualitat de vida dels pacients renals. Va presentar l’acte una speaker, a la qual van seguir els parlaments de la impulsora de la festa i sòcia d’ADER, Cristina Fernández Sanjust, i del president d’aquesta associació, Antoni Tombas, que li va expressar el seu agraïment per l’iniciativa i l’esforç i també a totes les persones que ho van fer possible. A banda del suport d’ADER, de la Sala Sol i la dels dos grups musicals que havien d’actuar, la festa també va comptar amb la col·laboració de la floristeria Violeta i l’empresa Azafatas y Eventos Sant Just. Per cert, i parlant de col·laboracions, encara resta obert el número de compte de la fila zero per si algú vol contribuir econòmicament a l’objectiu de la festa: És el 2100 1304 76 0200059397. Agraïm qualsevol tipus d’aportació, de la mateixa manera que ho fem amb tots aquells que van col·laborar o contribuïr a l’èxit de la festa. Membres de la junta d’Ader amb Cristina Fernández. 24 ACTIVITATS Tot aprenent la cuina sana U na dieta saludable. Aquest va ser el leit motive que va inspirar el taller de cuina que els dies 24 i 25 d’abril es va impartir a la seu d’ADER per als socis de l’entitat. El curs va anar a càrrec de la diestista nutricionista Martina Susenj, les infermeressupervisores Eva Casanovas i Montse Perera i la treballadora social Montse Romero; totes quatre de Diaverum, corporació col·laboradora en l’acte. Durant els dos dies es van desenvolupar conceptes teòrics però també exercicis pràctics amb plats elaborats, que bàsicament van consistir en recomanacions generals i consells de compra i de consum adreçats als malalts renals. Algunes de les conclusions finals són les següents: millor evitar els formatges curats, pel seu alt contingut en fòsfor; cal consumir carn magra, evitant el fetge i les vísceres; els mol·luscs també són perjudicials; el peix blau només es pot menjar un cop per setmana i cal evitar els productes integrals. Sobre la fruita, es va indicar que s’ha de menjar en peces petites (pes ideal, 125 grams en brut) i mai pendre fruita secas, com tampoc les begudes que en provenen i les que són nèctars, sucs o de cola; en aquest darrer cas, pel seu alt contingut fosfòric. Capítol a part mereixen les begudes alcohòliques. No és recomanable consumir aiguardents, licors, vins, caves ni begudes de baixa graduació. Només s’han de consumir en casos especials i no s’ha de superar mai la franja que va dels 100 als 125 mil·lilitres. El taller va ser actiu, divertit i interessant. Els participans van tenir l’oportunitat d’aclarir molts conceptes sobre la seva dieta i aprendre alguns trucs culinaris de mans d’unes professionals que, de ben segur, els ajudaran a millorar la seva qualitat de vida. 25 ACTIVITATS L’ENTREVISTA Dia del Donant: l’Estació de Sants s’estrena com a punt informatiu E l dia 5 de juny es va celebrar el Dia del Donant, tot coincidint, com és tradicional, amb el primer dimecres d’aquest mes. No va ser aquesta edició una de les més actives dels darrers anys però, en canvi, sí que va aportar una novetat pel que fa ADER, que va instal·lar, per primer cop, un estand a l’estació central de Sants. Allà, com també es va fer en les altres taules ubicades a l’Hospital del Mar i el de la Vall d’Hebron, es va poder informar a tot aquell que s’hi acostava de les bondats de la donació i el trasplantament. Desde ADER volem donar les gràcies a tots el socis que van col·laborar perquè la jornada fos un èxit. Una caminada mediàtica A poc a poc, la caminada d’agraïment als donants va ampliant el seu ressò. I és que en aquesta edició de 2013 els prop de 200 participants que hi van concórrer van tenir com a testimoni de la seva acció diversos mitjans de comunicació entre els quals cal destacar el circuit català de Televisió Espanyola. Com sempre, el recorregut va enllaçar l’edifici de la Pedrera amb la plaça de la Sagrada Familia, on hi ha instal·lat el Monument d’Agraïment als Donants i on hi ha, també, l’Arbre de l’Amor. A la marea de samarretes blanques ornamentades amb els logos de totes les entitats de malalts i trasplantats participants i amb la col·laboració de l’OCATT, s’hi va sumar el seu director ,Pere Ángel Montserrat, i la responsable de la Unitat de Donació i Intercanvi d’Òrgans de la mateixa organització, Marga Sanromà. D’altra banda, cal agrair especialment al Grup Dansaire de la Sagrada Familia, que ens cedis el seu escenari -que tenien muntat perquè hi feien una actuació- perquè es poguessin fer els parlaments pertinents. 26 ACTIVITATS El Dia de la Immunologia rep el suport actiu d’ADER E l 28 d’abril, i amb un dia molt plujós, se celebrava a Barcelona l’anomenada Milla, que és una carrera d’1,6 quilòmetres al voltant de l’església de la Sagrada Família, i que té lloc durant les festes del barri que porta el nom del temple expiatori. En aquest context d’actes rellevants era molt possible que qualsevol nova activitat que es relacionés amb les dues abans esmentades assolís, també, una brillantor especial. I això és el que van tenir en compte la Societat Catalana d’Immunologia (www.sci.cat) i BIOcomuniCA’T (www.biocomunicat.com) quan van sumar a l’oferta ciutadana la celebració del Dia de la Immunologia 2013. Els organitzadors d’aquesta jornada dedicada a conscienciar sobre la importància del sistema immunològic per a la nostra salut van contactar amb ADER per oferir-nos de participar instal·lant una carpa i participant en la cursa Corre per la Immunologia. ADER va saber aprofitar l’oportunitat i va ocupar una de les carpes de 3x3 metres des d’on va oferir informació als vianants sobre la donació d’òrgans i sobre els temes relacionats amb allò que ocupa ADER: tot el que es relaciona amb la malaltia renal. Des d’ADER volem donar les gràcies a tots els socis que van col·laborar a la taula informativa i als que van participar a la cursa tot i que el temps no ens va acompanyar. 27 ACTIVITATS L’ENTREVISTA Excursió a l’Estartit, Peratallada i Monells Un dia d’història i un dia de mar B en aprofitada, per variada, va ser l’excursió de dos dies que es va organitzar el cap de setmana del 20 i 21 d’abril al Baix Empordà. I és que la trobada es va repartir en dos àmbits. El primer dia, va tenir un caire més històric, amb la visita de les poblacions de Peratallada, marcadament medieval, i Monells, del període immediatament posterior, és a dir, el segle XVI. L’endemà el dia 21, va ser marcadament marítim, amb l’estada a l’Estartit i les illes Medes. potser no té tanta anomenada però també és una població encisadora. Hi vam poder veure l’església de Sant Genís, les places de Jaume I i de l’Oli i el castell amb un impressionant mirador. Anem a pams, doncs, i comencem per indicar que van més de setanta els socis que van gaudir d’un assolellat cap de setmana per aquestes contrades gironines. La primera parada va ser a l’Estartit, on l’expedició va poder acomodar-se a l’hotel assignat i, com que ja era hora de dinar, fer l’àpat corresponent. A la tarda, tocava anar a Peratallada, població declarada conjunt historicoartístic. S’hi conserva un castell fortificat, conegut sobretot per la seva torre de l’Homenatge. També hi ha un palau, l’església de Sant Esteve i les muralles típiques d’aquells temps. Una altra de les particularitats de la població és que està envoltada d’un gran fossat excavat a la roca viva. Pel que fa Monells, segona parada, I així, al segon dia i un cop ben esmorzats, els nostres excursionistes es van dirigir cap a l’Estartit amb la finalitat de visitar el tresor més preuat de la zona: les illes Medes amb tota la seva varietat de fauna i flora, fins i tot única al món. El que sí que vam poder escodrinyar ben bé va ser el fons del mar. Per a fer-ho, res millor que pujar al vaixell Nautilus, que té un segon nivell inferior de vidre que permet capbussar-se en les profunditats del mar còmodament assegut. Un cop fetes les visites, ens esperava un bon sopar a l’hotel, amenitzat en la sobretaula amb ball per a tothom. Però calia no anar a dormir gaire tard, perquè l’endemà ens esperava un altre dia mogut. Tot seguit i un cop recuperats de la travessia, ens esperava el dinar a l’hotel i la tornada a Barcelona. 28 ACTIVITATS Paelles i transatlàntics L es tradicions estan molt bé però sempre hi ajuda amanir-les una mica per tal de conjurar el perill de caure en la monotonia. De fet, això no passa mai quan parlem de les activitats d’ADER, perquè l’animositat dels socis ho evita, però els nous al·licients no sobren mai. I això és el que va tenir aquest any la ja tradicional paella solidària que celebra aquesta associació. Aquest cop, l’esdeveniment gastronòmic va venir acompanyat per un passeig a bord dels grans transatlàntics del segle XIX. Anem, però, a pams a fi d’explicar-ho tot. Els prop de setanta socis que es van apuntar a la paella d’aquest any van fer una primera parada a Albinyana. Allà hi ha la Survivor Col·lection (Col·lecció de Supervivents); una denominació si més no inquietant per a una exposició que evoca les primeres grans travessies marítimes de fa dos segles i posa especial èmfasi a explicar la història dels que van sobreviure a les tragèdies de la Cunard Line i la White Star Line, companyies propietàries de vaixells que, com es pot suposar, van patir espectaculars naufragis. Per exemple, la segona, abans de ser absorbida per la primera, va ser la propietària del Titanic. Bé, com dèiem, vam dedicar el matí a visitar aquests vaixells i els tresors que hi duien. I sense que cap iceberg ni obstacle semblant que ho impedís, tot seguit calia anar a dinar la suculenta paella. Ara, la parada era a Vilafranca del Penedès. I amb el bon humor que caracteritza sempre aquestes trobades, els comensals van gaudir d’un menú iniciat per una amanida catalana, continuat per la paella, cuinada allí mateix per uns especialistes amb paelles gegants, i acabat amb un bon gelat i cava de la comarca. Després, com sol passar, va haver-hi una bona sobretaula amb diverses sorpreses, ball i diversió... Sobretot, molta diversió amb el nostre animador particular, en Figueres & group ADER. 29 INFORMACIÓ L’ENTREVISTA Diaverum inaugura un nuevo centro de Diálisis en Barcelona E l día 12 de junio y fruto de la fusión del centro de diálisis Bonanova y la unidad de diálisis de la Fundació Soci Sanitària se inauguró el nuevo centro Diaverum situado en el número 135 de la calle Sant Antoni Maria Claret, al lado de la Sagrada Familia y de l’hospital de Sant Pau, es decir, el emblemático edifici Palau. Con este nuevo centro de fácil accesibilidad, se pretende mejorar la asistencia al paciente que, por motivos diversos necesita de una mayor aten- ción, por ejemplo en aquellos casos en que es necesaria una rehabilitación de forma directa y sin necesidad de desplazamientos en ambulancias. Las dimensiones del centre Palau, que tiene como Hospital de referencia la Fundació Puigvert son de 964 m2. Se tratan de 95 y 100 pacientes, dispone de 4 salas de tratamiento de diálisis que permiten disfrutar de luz natural y cuyos puestos de enfermería están estratégicamente situados para permitir una visualización continua y directa de todos los pacientes durante 30 el tratamiento, vestuarios de personal y pacientes, sala de espera para los acompañantes. Dispone de 20 camas y 10 sillones totalmente articulados, 23 monitores Artis, AK 200S y Ultra, de Gambro y siete más de la marca Nikkiso, que permiten ofrecer un tratamiento personalizado y también 10 monitores de reserva para preveer cualquier contingencia. El centro puede subministrar el tratamiento de diálisis con las últimas técnicas como la hemodialfiltración On-Line. INFORMACIÓ Libre elección informada del tratamiento sustitutivo renal U na de las quejas que reciben las asociaciones de pacientes renales acerca del tratamiento se refiere a la falta de información adecuada o a la ausencia total de ésta sobre las opciones de diálisis domiciliarias en general y la opción de diálisis peritoneal en particular. El material didáctico utilizado, la falta de claridad de las explicaciones, el reducido detalle de los beneficios e inconvenientes sobre cada técnica, el tiempo dedicado por el especialista, la predisposición de éste a solventar dudas, son aspectos mal valorados. Por este motivo, las asociaciones de pacientes reclaman una mayor información sobre todas las opciones de tratamiento, especialmente las opciones de diálisis peritoneal en domicilio o el trasplante de vivo, ambos tratamientos de menor uso en nuestro país. De esta forma los pacientes podrán optar libremente por la modalidad de tratamiento que mejor se adapte a su estilo de vida y a sus preferencias. De esta forma se cumpliría la Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. La elección del tratamiento suele ir acompañada de un conflicto decisional, por la dificultad a la que se enfrenta el paciente a la hora de evaluar el impacto real que la decisión tendrá sobre sus valores personales y su estilo de vida. Por otra parte, se trata de una decisión en la que hay que elegir entre varias opciones, sin una evidencia clara de una significativa superioridad clínica de unas sobre otras, cada una con diferentes ventajas y desventajas, y con distinto nivel de implicación personal. Es más, existe una considerable variación en cómo cada paciente valora las peculiaridades de cada una de las opciones y cuáles son sus preferencias. Por otra parte, la enfermedad renal crónica y sus tratamientos condicionan en gran medida la vida laboral y social de los pacientes. Actualmente, dado el con- texto socio-económico, los estudios que analizan el impacto que las enfermedades crónicas sobre la calidad de vida de los pacientes y su capacidad de mantener una vida laboral activa cobran especial relevancia, ya que esto suele asociarse a una mayor autonomía del paciente. Además, una mayor actividad laboral redunda en el mantenimiento de los hogares de los pacientes y en una contribución añadida a la sostenibilidad del Sistema de Salud y de nuestra sociedad. La actividad laboral, además de las ventajas asociadas a la posibilidad de mantener su estilo de vida y la de los suyos, su autonomía y su integración social, evita tener que enfrentarse a las dificultades de buscar un trabajo tras ser trasplantado después de un un número variable de años de inactividad laboral. Algunas modalidades de tratamiento sustitutivo renal favorecen el mantenimiento de una vida laboral activa. Así, una reciente encuesta realizada por la Federación Nacional de ALCER a pacientes ha mostrado que las modalidades en las que los pacientes mantienen laboralmente activos son el trasplante y la diálisis peritoneal automática (39% y 48% 31 de los pacientes, respectivamente, mantienen su actividad laboral). Por todo ello es importante que los pacientes y sus familiares pasen por un proceso educativo estructurado y avalado con materiales específicos que proporcionen la información de forma progresiva y facilitado por un educador que guíe al paciente a lo largo de dicho proceso. Se sabe que las Herramientas de Ayuda a la Toma de Decisión, utilizadas en el marco de un proceso educacional reglado, incrementan el conocimiento del paciente sobre las opciones de tratamiento, permiten anticipar con mayor claridad cómo impactará la decisión sobre sus valores personales, aumentan su nivel de participación en la toma de decisión y reducen el conflicto decisional. En resumen, las herramientas de ayuda a la toma de decisión del tratamiento sustitutivo renal han sido diseñadas para preparar al paciente para la toma de decisión deliberada entre las diferentes opciones de tratamiento, guiándoles en un proceso educacional que les permita tomar una decisión de calidad y coherente con su estilo de vida. INFORMACIÓ L’ENTREVISTA L’OCATT té nova seu D es del 18 de juliol l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) té una nova seu a l’Edifici del Doctor Frederic Duran i Jordà, situat al passeig de Taulat 106-116, de Barcelona, a la zona del Poble Nou coneguda com a districte 22@, atès que aplega un seguit d’entitats, organismes i empreses relacionades amb l’alta tecnologia. El trasllat des de la seva antiga ubicació al recinte de la Maternitat -on també hi ha la Conselleria de Salut- al districte de les Corts cap al nou emplaçament ha de servir per a dur a terme un seguit de millores en la gestió de l’organització. L’Edifici Doctor Frederic Duran i Jordà és també la seu del Banc de Sang i Teixits i està reconegut com un dels edificis líders en sostenibilitat a la Unió Europea. La presentació de la nova seu de l’OCATT es va fer el dia 10 de setembre i hi van ser convidades les associacions de pacients relacionades amb l’àmbit del trasplantament. No e s u i e rv Nutrició i Dietètica Des del mes d’octubre ADER ofereix un nou servei de consulta sobre nutrició i dietètica exclusiu per als socis malalts renals. Per demanar hora de consulta, cal trucar a ADER, al 93 440 88 00 32 PASSATEMPS Màrius Serra cedeix els seus mots encreuats a ADER L’escriptor, enigmista i verbívor Màrius Serra -conjuntament amb el seu colega Pau Vidal- serà, cada número, el ‘rival’ dels socis i lectors del butlletí d’ADER que s’atreveixin a desxifrar la proposta que, en forma de mot encreuat, la nostra revista els ofereixi. Màrius Serra, sens dubte un dels grans animadors -i provocadors- del panorama lingüístic català, s’ha prestat incondicionalment al repte que se li ha fet des d’aquesta associació a desafiar els coneixements lingüístics dels nostres lectors. Serra, ens demana que juguem amb ell. I, de passada, des d’ADER li agraïm la seva disposició desinteressada. HORITZONTALS: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 1. Era propi de l’Aribau, llegir-li la fortuna a l apàtria en forma d’oda. 2. Preposició per separar el pa del pernil. Desaparegut (almenys com a tint) 3. En plena vida. Tiberi a ca l’agà. Marxen de Mostar per a Tarragona. 4. Mamen, succionen. Fa la viu-viu en un racó de la campana. 5. Extremitat tocable. Metall forçut però molt enfonsable. La fi del món. 6. Marca de fàbrica quan marxa l’amo. Cusi de qualsevol manera el ficus escapçat. 7. Electró. Arrels de liana per fer un xal a pes. L’electró i senyora. 8. Bru fosc, com en Miquel l’escriptor. Present a la fundació o al rector. 9. Ofe-gant a Osona. La part del fons de l’infern. 10. Adob fet d’excrements d’ocell, no pas d’un guant. Pintat de co-lor d’ull. 11. Una mica odiós. Quins subjectes, els que perioditzen la taula! 12. Eixut, deshidratat. En Roper disfressat de mariner d’avançada. 13. Ges mal escrites. Artista d’obra trepitjable. 9 10 11 12 VERTICALS: 1. Salsa que es fa molt com si aquesta nit fos l’última. Banyera per truites de riu. 2. Belluga sinuosament els cabells. Adules estranyament les pregàries matinals. 3. Als límits de la necessitat. A la truita o a la brasa, car això fa: alimentar. Sóc conscient que no sóc conscient de re. 4. Mar en plena paràlisis. Entre xavacanes i cursi-lones. 5. Planta en versió comestible. Fetitxe de rabí de distribució cinematogràfica. 6. Altre cop l’electró sol. Entusiasmada per l’amanida remenada. Últim crit en grafisme intrauterí. 7. Símptomes de nepotisme. Nom propi dels mapes. Mor en estranyes circumstàncies. 8. Va deixar córrer l’eslovaca. Menú portàtil. 9. El cor de la ciutat. Dóna al cafè sabor de mono. Marca registrada de crucifixos. 10. Que segueix el compàs sense dibui-xar. Torretes, torratxes, jardineres. 11. Avaria del cotxe just quan s’enfilava. Tibaríeu per la banda de sota. 12. Sembla una delegació finlandesa de Seur, però només és un vianant. En Ramoneda sense un duro. 13 SOLUCIÓ: 33 BUTLLETA ADER L’ENTREVISTA Hágase socio de Ader Colabore con nosotros en la captación de nuevos socios. Podrán disfrutar de las ventajas que supone pertenecer a nuestra asociación. Socio Numerario 1 Socio Colaborador D.N.I. Nombre y apellidos Domicilio C.P. Población Tel. letra: Fecha de nacimiento Firma Recomendado por el socio: ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros bajo ningún concepto. Socio Numerario Socio Colaborador Nombre y apellidos Domicilio C.P. E-mail: Orden de pago domiciliación bancaria Titular Población Código de entidad Domicilio de la entidad bancaria Cuota anual 38 euros 45 euros D.N.I. Población Tel. letra: Fecha de nacimiento Domicilio Caja o Banco Oficina DC 50 euros otros Número de Cuenta Población Firma ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros bajo ningún concepto. Socio Numerario 2 Socio Colaborador D.N.I. Nombre y apellidos Domicilio C.P. Población Tel. letra: Fecha de nacimiento Firma Recomendado por el socio: ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros bajo ningún concepto. Socio Numerario Socio Colaborador Nombre y apellidos Domicilio C.P. E-mail: Orden de pago domiciliación bancaria Titular Población Código de entidad Domicilio de la entidad bancaria Cuota anual 38 euros 45 euros D.N.I. Población Tel. letra: Fecha de nacimiento Domicilio Caja o Banco Oficina 50 euros otros DC Número de Cuenta Población Firma ADER garantiza la total privacidad de los datos que figuran en este cupón, por lo cual los mismos no serán cedidos ni vendidos a terceros bajo ningún concepto. SERVEIS ADER Dóna vida SERVEIS ADER Per a donar els teus órgans només cal que vagis a la pàgina web de l’OCATT i al marge esquerre, sota l’epígraf Ciutadania, cliquis a l’apartat La donacio. Un cop hi entris, a la dreta hi trobaràs l’enunciat Destaquem, que inclou la possibilitat de baixar-se i imprimir el carnet del donant. 1 QUÈ ÉS ADER? Assistència Laboral i jurídica Dies de visita i horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER al Tel. 93 440 88 00 3 Psicologia clínica Dies de visita: a convenir Horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER al Tel. 93 440 88 00 5 Quiromasatge i reflexologia podal Dies de visita: de dilluns a divendres Horari: de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00h Tractaments cervicals, cames, esquena i espatlles Sessions de 45 minuts 2 Altres Serveis Informació, reserva i gestió de places d’hemodiàlisi a altres províncies i a l’estranger 4 Ioga Dies de visita: dimarts Horari: de 9.30 a 11.00 h Preu: 7,20 euros/mes ADER, Associació de Malalts del Ronyó de Catalunya, és la representant de les persones amb insuficiència renal crònica. És una entitat privada, de caràcter benèfic, d’iniciativa social, fundada l’any 1976 i declarada d’utilitat pública l’any 1987. Des de la seva fundació a l’octubre del 1976, han format part d’aquest col·lectiu moltes persones i totes han treballat per a reivindicar millores en les teràpies substitutives de la insuficiència renal, com l’hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal i el trasplantament renal. En definitiva, de la qualitat de vida. ader Associació de Malalts del Ronyó Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona Tel. 934 408 800 · Fax. 93 333 70 70 e-mail: ader@aderrenal.org 6 Dietètica i nutrició Dies de visita i horari: a convenir Cal concertar visita prèviament Truqueu a ADER al tel. 93 440 88 00 DEMANEU INFORMACIÓ AL CENTRE ADER, Pintor Tapiró, 4 · 08028 Barcelona Tel. 934 408 800 · Fax. 933 337 070 / e-mail: ader@aderrenal.org / www.aderrenal.org ader Revista de l’Associació de Malalts del Ronyó ader Associació de Malalts del Ronyó C./ Pintor Tapiró, 4 - Barcelona Tel. 934 408 800 - Fax. 933 337 070 e-mail: ader@aderrenal.org www.aderrenal.org Fallece el fundador de Ader Muchas gracias, José Antonio Coterillo 110 octubre 2013